Tal dia com avui de l’any 1519, fa 504 anys, a Wels (llavors arxiducat independent d’Àustria), moria Maximilià I, arxiduc independent d’Àustria i emperador electe del Sacre Imperi Romanogermànic (en aquell moment un trencaclosques de petits estats independents que ocupaven el territori del món alemany). Maximilià havia estat el vint-i-tresè arxiduc d’Àustria de la nissaga Habsburg (que es transmetia hereditàriament el càrrec des del 1278) i el segon emperador electe del Sacre Imperi de la nissaga Habsburg. Maximilià s’havia casat amb Maria de Borgonya (1477), duquessa independent de Borgonya i comtessa independent de Flandes, i una de les princeses fadrines més cotitzades d’Europa; i va unir als seus dominis el patrimoni de l’esposa.

Això va despertar l’interès de Ferran el Catòlic, que, amb el propòsit d’envoltar i ofegar França, es va afanyar a negociar els matrimonis de Joan, el seu hereu, amb Margarida, la filla de Maximilià i Maria; i el de Joana, la tercera filla dels Reis Catòlics, amb Felip, el primogènit i hereu de l’austríac i de la borgonyona. El propòsit final d’aquells enllaços era, en un futur, casar un fill de Joan i una filla de Felip, o a la inversa, i concentrar un amplíssim conjunt de territoris en unes soles mans, que es convertirien en les més poderoses d’Europa. A partir d’aquell moment es va obrir una cursa procreativa que va concloure prematurament amb la inesperada mort de Joan (1497), l’hereu dels Reis Catòlics, sense haver engendrat descendència.

En canvi, Joana —mal anomenada la Boja— i Felip —anomenat el Bell— van tenir sis fills (dos nois i quatre noies) i tots van arribar a l’edat adulta. El conglomerat format per la monarquia hispànica i per la casa arxiducal austroborgonyona no seria regit per un Trastàmara, com havia ambicionat Ferran, sinó per un Habsburg, com havia apostat Maximilià. El 1506 moria Felip, el primogènit de Maximilià, molt probablement enverinat per ordre de Ferran el Catòlic. Deu anys més tard (1516), moria Ferran el Catòlic, possiblement enverinat per ordre del partit Habsburg a la cort de Toledo. I el 1518, un any abans de morir, Maximilià contemplava com el seu net Carles d’Habsburg era coronat rei dels estats peninsulars hispànics.