Tal dia com avui de l’any 1811, fa 215 anys, l’exèrcit del Primer Imperi francès comandat pel general Suchet culminava el setge sobre Tarragona —iniciat el 5 de maig anterior— i assaltava la ciutat. Per la magnitud de la tragèdia, aquell episodi bèl·lic representaria un abans i un després en la mil·lenària història de la ciutat: Tarragona va perdre 6.000 dels 9.000 habitants, la immensa majoria morts durant els dies 28, 29 i 30 de juny posteriors, en els assassinats massius i indiscriminats de població civil perpetrats per l’exèrcit bonapartista.
Un dels aspectes més desconeguts i a la vegada més rellevants que expliquen aquell tràgic episodi és la galdosa actitud de les autoritats militars i de les jerarquies eclesiàstiques espanyoles durant el setge. El capità general Luis González-Torres, marquès de Campoverde, va abandonar precipitadament la ciutat a través de les galeries soterrànies (cellers de l’antic fòrum romà) que comunicaven la zona d’intramurs amb l’exterior deixant a la seva sort la població civil. Campoverde va marxar amb la promesa de cercar reforços, però mai més van tornar.
Segons l’historiador Josep Fontana, el marquès de Campoverde ostentava un poder que mai no havia estat atorgat, però que sí que se sospitava d’on venia: “El marqués de Campoverde llegó al poder en un extraño alboroto iniciado en Reus por un capellán, el padre Coris, finalizando en Tarragona, por una manifestación de doscientos cincuenta desconocidos, capitaneados por un sacerdote indiscreto, un abogado, un cerrajero y otros cabecillas exaltados, según dice un testimonio de la época”. Per tant, era el capitost d’una rebel·lió contra el règim bonapartista.
Finalment, el general Juan Senén de Contreras y Torres, subordinat de Campoverde, desatendria els precs de les autoritats municipals que, amb l’exèrcit bonapartista a l’interior de la ciutat enfilant amb les baionetes els veïns a l’interior de les seves pròpies cases, li demanaven la rendició immediata. Contreras, que es revelaria com un carnisser imbuït d’una mística sanguinària, no tan sols enviaria centenars de civils mal armats a una mort segura, sinó que també condemnaria milers de veïns al saqueig i assassinat a mans de l’exèrcit bonapartista.