Tal dia com avui de l’any 672, fa 1349 anys, a la ciutat de Gertici (que els arqueòlegs situen al mateix indret que l’actual ciutat de Valladolid —Castella i Lleó—); un grup de notables de la monarquia visigòtica hispànica nomenaven Wamba com a nou rei. Wamba era uns dels màxims representants d’una de les diverses faccions cortesanes que des de l’inici de la monarquia visigòtica hispànica (segle V) s’havien disputat el tron. Inicialment va ser nomenat pels elements més destacats del seu partit però, tan sols vint dies després (20/09/672), va ser coronat a Toledo (capital de la monarquia visigòtica) en una cerimònia que volia tenir un caràcter de consens i d’unitat.

Des de l’inici del seu regnat, Wamba es va haver d’enfrontar a les tensions territorials dels dominis visigòtics. Poc després de la seva coronació (672) va ordenar a Flavius Paulus, dux de la Tarraconense que posés fi a la rebel·lió secessionista que havia esclatat a l’extrem nord-oriental del regne. Però Flavius Paulus, no tan sols no va combatre aquella revolta, sinó que es va posicionar en el seu lideratge. En poques setmanes aquella revolta, inicialment focalitzada a Nimes, es va estendre per la totalitat dels conventus (districtes) de la Narbonense (actual Llenguadoc) i la meitat oriental de la Tarraconense (les actuals Catalunya i meitat nord del País Valencià)

Wamba, que en aquell moment es trobava combatent una revolta secessionista a la Vascònia, va prioritzar aixafar la revolta tarraconense; i es va dirigir amb el gruix del seu exèrcit a la Mediterrània. Després d’una campanya militar devastadora —que va arrasar Tarragona, Barcelona i Empúries— va derrotar la revolta. Les fonts de l’època relaten que Flavius Paulus i els seus lloctinents van ser traslladats a Toledo, van ser encadenats i vestits grotescament i van ser exhibits pels carrers de la ciutat com trofeus de guerra. També es relata que la multitud, que havia estat concentrada per ordre del poder, els va escopir i els va llançar escombraries i excrements.