Tal dia com avui de l’any 1705, fa 314 anys, el Dietari de la Generalitat consignava que a la casa del virrei del carrer Ample de Barcelona s’havien localitzat dues caixes que contenien “la mulasa del arxiu real y altres papers y processos tocants a matèrias de Estat, que lo excel·lentíssim don Francisco de Velasco havia fet embarcar per a aportar-se-ho”. El 9 d’octubre anterior, i després d’un setge de vint-i-cinc dies, l’exèrcit aliat format per anglesos, neerlandesos i catalans ―comandat per Lord Peterborough―, i amb la col·laboració de les classes populars barcelonines, havia entrat a la ciutat. Aquell mateix dia, el virrei borbònic Francisco Fernández de Velasco y Tovar havia signat la capitulació i poc després havia abandonat precipitadament Barcelona.

En aquella precipitada fugida, Fernández de Velasco s’hauria oblidat de les caixes de documentació, que feia referència a “en la una de ellas se han trobat los llibres del arxiu real, dits la mulassa, que són sis llibres, y altre llibre de las Ordinacions de la casa real. Y en la altra caxa se ha trobat un procés dit la Xanaga, tocant a matèrias de Estat, altres papers contra diferents particulars de Vich, unas crònicas de Catalunya de Salvador Feliu y diferents altres papers concernents a dits processos”. També, segons el Dietari, aquella documentació va ser reconeguda pels lletrats Aleix Fornaguera, Josep Pelegrí i Llorenç March i restituïda: “Tot lo que se ha tornat a tancar dins ditas caxas y sas senyorias han manat entrar y recondir aquellas dins lo arxiu de la present casa”.

Fernández de Velasco no era el primer cop que fugia precipitadament de Barcelona. Durant la seva anterior etapa com a virrei de Catalunya (1696-1697) i en el decurs del setge francès de 1697 (que va durar trenta-cinc dies i que es va saldar amb 4.000 morts civils ―el 10% de la població de la ciutat―), havia fugit de la ciutat amb el pretext de cercar reforços. Mai més va tornar a la seva destinació i aquella defecció li costaria la marginació. Però després de la mort del darrer Habsburg (1700), es manifestaria públicament i entusiàsticament partidari de la causa borbònica, i la cancelleria de Felip V, després de cessar ―consecutivament― Jordi de Hessen (acusat de simpatitzar amb la causa austriacista) i el cardenal Portocarrero (líder del partit borbònic, però, posteriorment, acusat de conspiració), el nomenaria virrei (1703-1705).