Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, Enric d’Aragó-Cardona, duc de Cardona, prenia possessió del càrrec de virrei hispànic a Catalunya. Feia tan sols 11 dies que el seu antecessor, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, havia estat assassinat en estranyes circumstàncies a la platja de Montjuïc, durant els fets del Corpus de Sang, el tret de sortida de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652). Malgrat la investigació que va ordenar el president Pau Claris, mai es va aclarir l’autoria d’aquell crim, i la investigació moderna apunta cap a un assassinat de bandera falsa, molt probablement ordenat pel mateix rei Felip IV.  

Les missives oficials que, després de l’assassinat de Santa Coloma, el rei hispànic Felip IV va enviar a la Generalitat revelen que Enric d’Aragó, que ja havia estat virrei hispànic a Catalunya en dues ocasions anteriors, havia estat enviat a Barcelona amb l’encàrrec de rebaixar el conflicte. Però, sorprenentment, el nou virrei va morir a Perpinyà (un dels principals focus de la violència hispànica contra la població civil), tan sols 34 dies després. També, en aquest cas, la investigació històrica apunta cap a un enverinament, molt probablement ordenat per Felip IV, que seria part d’una espiral calculada de tensió que pretenia justificar la intervenció armada de la cancelleria hispànica.

A partir d’aquell moment (22 de juliol), Catalina Fernández de Córdoba, en la seva qualitat de vídua del difunt virrei, intentaria evitar l’enfrontament bèl·lic. Però l’escalada de tensió i violència fabricada per la cancelleria i l’exèrcit hispànics havia assolit un nivell tan elevat que feia impossible qualsevol mediació. La vídua del virrei, criada i educada en la cultura castellana, no va entendre mai la realitat catalana; i, paradoxalment, els seus intents no farien altra cosa que incrementar la tensió. En aquella labor —que es va demostrar estèril— es va enfrontar personalment amb el govern de la Generalitat, que l’acabaria expulsant de Catalunya acusada de promoure la violència.