Tal dia com avui de l’any 1726, fa 293 anys, moria al penal militar de San Antón, la Corunya (Galícia), el mariscal Antoni de Villarroel i Peláez, que havia estat general comandant de l’exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), darrera fase del conflicte successori hispànic a la península Ibèrica (1705-1714). El mariscal Villarroel va tenir una destacadíssima actuació en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-1714. Tot i la manifesta inferioritat numèrica i armada de l’exèrcit de Catalunya (7.000 efectius davant els més de 40.000 invasors de les tropes francocastellanes de l’Aliança de les Dues Corones), va aconseguir que Barcelona resistís el bloqueig, setge i atacs borbònics durant 414 dies.
Poc després de la caiguda de Barcelona (12 de setembre de 1714), Felip V ―el primer Borbó hispànic― va desautoritzar Berwick ―el seu comandant a Catalunya― que havia acceptat la capitulació de la ciutat proclamant que “he judicat a propòsit de concedir per gràcia la vida a tots els habitants, i a d'altres persones que es troben a Barcelona, com també d'impedir que la ciutat sigui lliurada al pillatge, i que cadascú hi pugui viure a casa seva com abans, sense ser inquietat”. El Borbó va ordenar detenir i empresonar els vint-i-sis caps militars supervivents de l’exèrcit de Catalunya. El mariscal Villarroel va ser empresonat a les masmorres del Palau Reial de Barcelona i quinze dies després (29 de setembre) va ser traslladat al penal d’Alacant.
Gravat del penal de San Antón (segle XVIII) / Font: Blog Bardos Cultural
Finalment, el 29 d’octubre de 1714, seria traslladat al penal de San Antón, la Corunya. El mariscal Villarroel va ser entaforat en una cel·la soterrània que s’inundava cada cop que pujava la marea, circumstància que amb el decurs del temps li acabaria provocant la paràlisi de les cames. Fins fa pocs anys, la historiografia afirmava que havia estat excarcerat després de la signatura de la Pau de Viena (1725), que posava fi ―en el camp polític― al conflicte successori hispànic; i que havia mort exiliat a Viena, a la cort de l’arxiduc Carles d’Habsburg. Però una investigació recent (2009) portada a terme pels historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà revela que va morir als 70 anys al penal borbònic de la Corunya, després d’onze anys i cent seixanta dies de brutal reclusió.