Tal dia com avui de l'any 1937, fa 80 anys, la Generalitat de Catalunya constituïa el Servei de Cultura al Front de Guerra. Feia poc més d'un any que havia esclatat la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i en aquells dies el front de guerra estava situat sobre una línia que dividia Aragó, de nord a sud, en dues parts. Una de les primeres accions que va portar a terme el Servei de Cultura va ser ordenar la fabricació i l'enviament de plomes estilogràfiques als soldats catalans republicans emplaçats al front de guerra. El Servei de Cultura encarregaria la fabricació a Josep Vila-Sivill, que des del 1935 comercialitzava l'Atlàntida, l’estilogràfica més popular de Catalunya.
Vila-Sivill, nascut a Rubió (Anoia) l'any 1904, va arribar a Barcelona —al barri de Sant Martí— amb 20 anys i allà va començar una carrera professional i de compromís amb el país que el convertiria en un dels industrials més exitosos de Catalunya i en un dels prohoms més destacats en la promoció de la cultura catalana. Vila-Sivill, especialment durant la fosca i tenebrosa etapa de la dictadura franquista, va formar part d'un grup d'empresaris que, des de la semiclandestinitat, esmerçarien quantitats molt importants del seu patrimoni personal en obres de mecenatge de la cultura catalana. Seria un dels creadors de la Benèfica Minerva, embrió d'Òmnium Cultural.
Vila-Sivill seria el fabricant del primer bolígraf europeu. L'any 1946 va fabricar en el seu propi taller totes les peces d'un prototipus argentí que es convertiria en el primer bolígraf europeu. Durant anys va ser l’únic fabricant de bolígrafs a l'Estat espanyol, i dedicaria bona part d'aquells beneficis a l'edició de llibres en català que serien l'indiscutible fil conductor que salva el duríssim trànsit de la cultura catalana pel túnel de la dictadura franquista. El seu net Albert Verdaguer ha publicat una biografia de l'home i del mecenes, editada per Rafael Dalmau, que posa llum sobre una de les figures més destacades, i més desconegudes, de la cultura catalana contemporània.