Tal dia com avui de l’any 1951, fa 67 anys, s’iniciava el boicot clandestí que la ciutadania de Barcelona va declarar a Tranways de Barcelona, SA —rebatejada Tranvías de Barcelona, SA després de la Guerra Civil (1936-1939)— per l’abusiu increment del preu del bitllet que la companyia havia imposat dies abans. Aquell boicot posava, també, de manifest un profund malestar generalitzat per les duríssimes condicions de vida de la població que, passats dotze anys de la finalització del conflicte civil, continuava sotmesa a una economia de guerra —autàrquica i corrupta— marcada per les tres “emes”: misèria, malalties i mort.

El boicot als tramvies, anomenat també “vaga de tramvies”, es convertiria en la primera manifestació massiva de la societat barcelonina contra el règim franquista. L’inici de la vaga va ser espontani. Poc després hi van donar suport destacats militants dels partits clandestins Front Nacional de Catalunya i del PSUC, i dels sindicats clandestins CNT i Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, que demanaven a la població que secundés la vaga amb consignes que es transmetien oralment. El dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo, que havia retornat clandestinament de l’exili per organitzar la vaga, seria detingut i torturat pels serveis de seguretat del règim franquista.

Vaga dels tramvies, primera manifestació massiva contra el franquisme. Fotografies de Bert Hardy. Ocupació policial i militar de la ciutat. Font Blog elultimoviajeaitaca

Ocupació policial i militar de la ciutat / Fotografies de Bert Hardy

Després de dotze dies de vaga, amb els tramvies circulant totalment buits pels carrers de Barcelona, el governador civil i cap provincial de Falange, Eduardo Baeza Alegria, va ordenar la intervenció de la Guàrdia Civil; i en els enfrontaments amb la població civil es produirien diverses víctimes mortals. Aquella vaga posaria, també, de relleu la profunda divisió interna de Falange, marginada progressivament del poder des de finals de la II Guerra Mundial (1945). La crisi se saldaria amb la destitució fulminant del governador Baeza i de l’alcalde de la ciutat, el monàrquic i president de Foment del Treball Josep Maria Albert i Despujol; i amb la reversió del preu del bitllet al valor anterior a la vaga.