Tal dia com avui de l’any 1707, fa 312 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), les tropes borbòniques comandades per Felip d’Orleans (cosí segon de Felip V) i per James Fitz-James Stuart (duc de Berwick) ocupaven València cap-i-casal i iniciaven una duríssima repressió que es perllongaria durant dècades. A l’esclat del conflicte polític (1700-1701), les classes mercantils i populars ―tant de València com del País Valencià― es van inclinar progressivament cap a la causa austriacista. Fins i tot, quan aquell conflicte que havia derivat en una guerra oberta es va traslladar a la península Ibèrica (1704-1705), la causa austriacista valenciana va adquirir un fort component revolucionari. 

La capitulació de València cap-i-casal venia precedida de la derrota austriacista a Almansa (25 d’abril de 1707), que havia provocat la desfeta del gruix de l’exèrcit de l’aliança internacional antiborbònica destinada a defensar el País Valencià. València cap-i-casal només comptava amb les tropes de la Generalitat i els voluntaris Maulets (que sumaven uns 6.000 efectius), i que van resultar del tot insuficients per a aturar l’exèrcit borbònic (que concentrava més de 25.000 efectius). Els comandaments borbònics Orleans, Berwick i Bidal d’Asfeld van ordenar calcinar tots els pobles que donessin suport als austriacistes i van obligar les tropes del comandament austriacista Joan Baptista Basset a retirar-se al Principat.

No obstant això, la repressió borbònica va ser d’una brutalitat aterridora. Un cop ocupada València cap-i-casal, Felip V, el primer Borbó hispànic, va proclamar: “Se merecen ser sometidos al máximo rigor según las leyes de la guerra para que sirva de ejemplo para todos mis otros súbditos que, a semejanza suya, persisten en la rebelión”. I les fonts documentals relaten que els ocupants van perpetrar: “Robos, saqueos, incendios, estragos, atrocidades, tiranías y sacrilegios (...) en Valencia duró más de tres años la persecución con el mismo furor y estrago que al principio, pues no cesó la horca semana alguna en que no se viesen diez y doce en ella que excedieron el número de tres mil hombres los que padecieron semejante castigo”.