Tal dia com avui de l’any 1373, fa 648 anys, es produïa un terratrèmol a l’extrem nord-occidental de Catalunya, que és el moviment sísmic documentat més antic de la història de Catalunya. Segons les investigacions modernes, aquell terratrèmol va tenir el seu epicentre a la Vall de Boí, i va tenir una magnitut entre 8 i 9 en l’escala de Richter. Les fonts documentals revelen que aquell moviment sísmic va causar una gran destrucció a les valls de Boí, d’Aran i d’Àneu. En canvi, no quantifiquen les víctimes d’aquella tragèdia, però considerant que es va produir de nit (mentre la població dormia), el balanç de morts devia ser aterridor.
Les mateixes fonts detallen que a la zona de l’epicentre van quedar especialment afectades les viles de Sorpe (vall d’Àneu) i Montclús (serra del Montsec), amb un nivell de destrucció total. També esmenten que Castèth Leon (construït un segle abans i situat a la confluència dels rius Garona i Joeu), que era la principal fortalesa i la residència dels governadors d’Aran, va quedar parcialment destruït (van caure la torre del portal i la torre major); i que els campanars de les esglésies parroquials de Boí i de Taüll no van poder resistir el terratrèmol i es van precipitar sobre les teulades de les cases del voltant. Montclús, totalment cobert per una esllavissada de roques, no va ser mai reconstruït.
Aquell terratrèmol també va afectar altres viles i ciutats de Catalunya, d’Aragó i d’Occitània. Segons les mateixes fonts documentals, l'ona sísmica va provocar diversos danys en edificis situats fins a 200 quilòmetres de l’epicentre i descriuen enfonsaments parcials a causa del terratrèmol al Castell del Rei, de Lleida; a la Casa de la Paeria, a Cervera; a l’església parroquial d’Albalat, de Cinca; als castells d’Oló i de Gurb o a les esglésies de Sant Just, de Santa Clara i de Santa Maria del Mar, a Barcelona. En aquest darrer cas, està documentat que la part alta del campanar es va precipitar contra el terra de la plaça, i va provocar diversos morts.