Tal dia com avui de l’any 1748, fa 270 anys, a tres quarts de set del matí es produïa el primer d’una sèrie d’episodis sísmics que, amb epicentre al castell de Montesa (País Valencià) i amb rèpliques el 28 de març i el 2 i 8 d’abril del mateix any, causaria la pràctica destrucció de la ciutat de Xàtiva (País Valencià) —que tenia 8.000 habitants en el moment del succés— i danys importantíssims en la majoria dels pobles de la comarca de la Costera. Les fonts documentals revelen que el castell de Montesa, la vila de Xàtiva i els pobles de Sellent, Torrent, Vallada, Anna i Montesa “quedaron asoladas del todo”. També, les viles de Canals i Enguera patirien importants danys.

El castell de Montesa, la monumental seu de l’orde religiós i militar del mateix nom des del segle XIII, es va ensorrar sobtadament a causa del terratrèmol; i hi van quedar sepultades un mínim de vint persones. Les fonts documentals relaten que “quedaron muertos y sepultados Don Joseph Ortell, Prior del Convento, que estaba acabando de decir misa; Don Ignacio Oller, Prior de Alfama; Fray Andres Messeguer, cura de la villa de Onda; quatro Conventuales Sacerdotes; siete Novicios; un Lego; el Organista; y quatro Hombres más (sic) y Fray Rafael Casals, tan maltratado que acabó muriendo después en la villa de Canals”. El castell ja no es reedificaria mai més.

El terratremol de 1748 que va destruïr Xàtiva. Mapa del País Valencià (1732). Font Bibliothèque Nationale de France

Mapa del País Valencià (1732) / Font: Bibliothèque Nationale de France

Però la part més tràgica se la va endur Xàtiva, llavors anomenada Colonia Nueva de San Felipe per imposició del règim borbònic. Xàtiva estava en procés de recuperació de la brutal destrucció borbònica de 1707 quan —segons les fonts— “En la Ciudad de San Felipe fue tan terrible el primer terremoto, que les pareció que se hundia el mundo. Las paredes maestras davan baybenes a una y otra parte, y se inclinavan para el suelo: los maderos crugian, se comprimian, y se levantavan en alto los techos y pavimentos, se golperavan las puertas y ventanas”. Xàtiva i molts pobles de la Costera, tot i que les fonts no ho quantifiquen amb exactitud, perdrien centenars de veïns en aquell tràgic episodi.