Tal dia com avui de l’any 1580, fa 441 anys, el navegant basc Juan de Garay, a les ordres de la monarquia hispànica, refundava un assentament colonial hispànic abandonat des de feia quaranta anys (1541), situat a la desembocadura del riu de la Plata i que havia estat inicialment anomenat Ciudad de la Trinidad. En aquella refundació es va triar un nom diferent, i el capellà de l’expedició —un monjo del santuari de la Mare de Déu del Bonaire, a Càller (Sardenya)— va proposar Santa Maria del Bon Aire que, posteriorment, les autoritats colonials hispàniques traduirien i reduirien a Buenos Aires. D’aquesta forma quedava fundada, de forma definitiva, la que s’acabaria convertint en la capital colonial del territori i en l’actual capital de la República Argentina.

El santuari de la Mare de Déu del Bonaire havia estat fundat pel català Pere Nolasc el 1218, un segle abans de l’inici de la dominació catalana de Sardenya (1323). Posteriorment a la incorporació de l’illa als dominis del casal de Barcelona, la comunitat del Bonaire de Càller sempre va estar formada per religiosos catalanoparlants: inicialment procedents de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears; i poc després per religiosos nadius. Cal no oblidar que Càller va ser catalanoparlant des de la conquesta de Jaume II (1323) fins més enllà del Tractat d’Utrecht (1713), quan Felip V va lliurar el domini de Sardenya al ducat independent del Piemont a canvi de la seva retirada del conflicte successori hispànic (1701-1715).

No obstant això, la presència catalana a la ciutat no està documentada fins un segle i mig més tard (1730), i sobretot a partir de 1750, quan el granger barceloní Pere Serra va edificar un petit temple religiós, dedicat a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, que es convertiria en el nucli d’un barri catalanoparlant durant mig segle (1770-1820). Durant aquella etapa el barri de Montserrat atrauria una important quantitat de comerciants catalans que s’establien a la ciutat i que el convertirien en el centre comercial de la ciutat. Montserrat seria, també, el bressol de famílies d’origen català (com els Alsina, els Matheu, els Roca o els Llavallol) que formarien part de les elits polítiques i econòmiques dels primers anys d’existència de la República Argentina.