Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, el virrei hispànic Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, en previsió als fets que s’acabarien produint dos dies després —Corpus de Sang— ordenava la prohibició que els segadors acampats als afores de Barcelona accedissin a l’interior de la zona murallada. Quan es va dictar aquesta prohibició, s’estima que al pla de Barcelona hi havia uns deu mil segadors acampats que, com passava cada any, acudien a la capital per a ser contractats com a jornalers de la sega als camps de cereal de les valls baixes del Besòs i del Llobregat.
Aquesta prohibició estava motivada, principalment, pels fets del 22 de maig anterior, quan un grup nombrós de segadors acampats a Sant Andreu de Palomar havia expulsat una companyia de Tercios de Castilla que saquejava la vila, els havien empaitat fins a l’interior de Barcelona i, un cop dins de la ciutat, havien assaltat les masmorres i havien alliberat els diputats de la Generalitat Francesc de Tamarit, Francesc Joan de Vergós i Lleonard Tamarit; reclosos per ordre del virrei Santa Coloma a instàncies del comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari del rei Felip IV.
Tot i que aquella ordre la va signar Santa Coloma, els dietaris de la Generalitat revelen que el virrei havia actuat pressionat per les elits de la ciutat, aterrides pel caire que adquirien els esdeveniments. El mateix dia, les masses populars de Barcelona s’havien concentrat al port per impedir el desembarcament del tinent general de l’Armada hispànica, García de Toledo Osorio, que havia arribat a bord de les galeres reials per a reforçar l’aparell militar hispànic aquarterat a Barcelona. Aquella ordre, que precisava l’autorització del Consell de Cent barceloní, no seria ratificada i no entraria en vigor.