Tal dia com avui de l’any 1985, fa 33 anys, moria a Barcelona el poeta, dramaturg i novel·lista Salvador Espriu i Castelló, una de les figures cimeres de la literatura catalana contemporània i un dels símbols de les reivindicacions nacionals de Catalunya durant l’etapa de la dictadura franquista, que li valdrien l’apel·latiu d'“el poeta del poble”. Espriu, nascut a Santa Coloma de Farners (La Selva) el 1913, va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Però la seva inclinació cap al món de la literatura marcaria el seu destí fins a convertir-lo en un dels escriptors més prolífics i en un dels grans renovadors i modernitzadors de la literatura catalana del segle XX. Seria, també, un dels fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1977).

Un dels trets més destacats de la personalitat d’Espriu seria la fidelitat. A la família, als amics i, especialment, al país en l’etapa més tenebrosa de la història contemporània de Catalunya. Ell mateix deixaria escrit que quan va veure entrar les tropes franquistes a Barcelona (26 de gener de 1939) va veure la mort de Catalunya. El conjunt de la seva obra és un reflex del seu compromís personal amb la llengua i amb la cultura catalanes, en una època en què molts autors catalans, per una qüestió de subsistència, es passaven al castellà. I malgrat les feines que va haver d’exercir, que ell mateix definiria com “els anys més durs i amargs de la meva vida”, i la persecució que va imposar el règim dictatorial franquista a la llengua i a la cultura catalanes, va continuar escrivint en català, tot i saber que això li faria “impossible rebre cap mena de reconeixement”.

L’any 1963, en plena efervescència de la lluita antifranquista, li va arribar inesperadament la popularitat. La seva obra va ser difosa a través del cantautor Raimon, que va musicar la seva producció poètica; i del director teatral Ricard Salvat, fundador de la mítica companyia Adrià Gual, que posaria en escena la seva producció teatral. L’obra d’Espriu seria considerada la veu del poble i el seu autor el “poeta del poble”. Reconegut internacionalment, malgrat les pressions del règim franquista, des del 1969 seria proposat en diverses ocasions per al Premi Nobel de Literatura. Al morir, als 71 anys, va ser enterrat a Arenys de Mar (Maresme), vila originària de la seva família i indret que havia glossat a bastament en la seva obra amb el nom, esdevingut mític, de Sinera.