Tal dia com avui de l’any 1938, fa 80 anys, el president de la II República espanyola Manuel Azaña Díaz i el president del govern republicà Juan Negrín López signaven a València —seu del govern estatal— el decret de mobilització de tots els homes de la zona republicana nascuts el 1920. Es van mobilitzar més de 30.000 homes, la major part dels quals eren catalans i valencians, que tenien divuit anys acabats de complir o tan sols disset anys i escaig. Aquella lleva s’anomenaria “del biberó” per unes declaracions de Federica Montseny (exministra de Sanitat i Assistència Social del dotzè govern de la II República) que va exclamar: “Però si molts encara deuen prendre el biberó!”.
La Lleva del Biberó era la desesperada resposta del govern de la República a l’avanç de les tropes rebels franquistes. A finals d’abril de 1938 les tropes franquistes havien assolit la costa mediterrània a Vinaròs (País Valencià) i el territori que restava sota control de la República havia quedat dividit en dos: Catalunya, per una banda, i el País Valencià, Múrcia, Andalusia oriental i bona part de Castella-la Manxa, per l’altra. A Catalunya el front de guerra havia quedat estacionat sobre l’eix nord-sud format pel curs dels rius Noguera Pallaresa-Segre-Ebre i es gestaven les grans batalles i els bombardeigs massius sobre la població civil que causarien 90.000 morts.
Batalla de l'Ebre / Font: Òmnium Cultural
Tot i que, inicialment, els integrants de la Lleva del Biberó havien de desenvolupar tasques auxiliars i logístiques, els comandaments militars republicans aviat els van abocar a la primera línia del front. Tres mesos després de la mobilització (juliol de 1938), van combatre en les mortíferes batalles de l’Ebre i del Segre: van ser situats a primera línia en les operacions militars de Pàndols i Cavalls (Terra Alta), el Merengue (la Noguera) i Valadredo (Pallars Sobirà). Acabada la guerra, els supervivents van acabar als camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià (Rosselló-Catalunya Nord); o als camps de treballs forçats franquistes d’arreu de la península i del protectorat del Marroc.