Tal dia com avui de l’any 1494, fa 524 anys, segons la majoria de les fonts documentals, i en el context de les campanyes de conquesta militar hispànica de les illes Canàries, l’exèrcit armat i finançat d'Alonso Fernández de Lugo era clamorosament derrotat al barranc d'Acentejo (al sector nord-oriental de l’illa de Tenerife). Fernández de Lugo, fent ús d’una pràctica habitual a l’època, havia negociat amb els reis Ferran i Isabel uns importants beneficis econòmics i tributaris a canvi d’assumir a títol particular el cost d’aquella empresa militar; en unes condicions similars a les que havia capitulat Cristòfol Colom abans del seu primer viatge al Nou Continent. La monarquia hispànica, però, a diferència de les capitulacions colombines de Santa Fe (1492) s’havia reservat la totalitat del domini polític i militar de les terres que havia de conquerir Fernández de Lugo.

La batalla d’Acentejo seria el primer gran revés que patiria el projecte colonial dels Reis Catòlics. L’exèrcit hispànic, que havia robat i saquejat les petites comunitats que trobava pel camí, va ser emboscat en un congost. Malgrat que els hispànics disposaven de cavalleria i d’artilleria, no van poder fer res davant l’atac a cops de pedra de l’exèrcit guanxe. S’estima que van morir 1.600 soldats hispànics dels 2.000 que formaven aquell cos d’exèrcit. Els supervivents fugirien fins a la costa i abandonarien precipitadament l’illa. Poc després, l’empresa quedaria controlada directament pels Reis Catòlics, que encomanarien la campanya, entre altres, a Beatriz de Bobadilla, cambrera de la reina i germana del jutge Fernández de Bobadilla, el mateix que sis anys després desposseiria Colom dels seus càrrecs a l’illa Hispaniola, l’empresonaria i el deportaria a la metròpoli.