Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, l’ajuntament franquista de Tarragona organitzava una recepció oficial i un àpat d’honor a l’almirall Oscar de Gianbernardino, de l’armada italiana, que havia participat activament en la Guerra Civil espanyola bombardejant diverses ciutats de la costa mediterrània peninsular. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, 04/07/1939), l’almirall Gianbernardino va arribar a Tarragona acompanyat pel capità general Álvarez Arenas, que s’intitulava jefe de los Servicios de Ocupación, referit al territori de Catalunya.
La mateixa premsa relata que la corporació municipal de Tarragona, presidida per l’alcalde Eusebio Mújica, el va obsequiar amb un àpat d’honor a l’Hotel Europa (llavors situat a la Rambla i actualment desaparegut), on van ser convidats tots els capitostos locals i provincials del règim franquista (civils i militars) i la comunitat italiana a Tarragona. Aquells fastos contrastaven amb l’aspecte ruïnós de la ciutat; que, en aquell moment, presentava en tota la seva magnitud els efectes dels 144 bombardeigs que, entre 1937 i 1939, les aviacions alemanya i italiana havien llançat contra la ciutat.
Els testimonis gràfics de l’època revelen una ciutat fantasmagòrica: 74 edificis totalment destruïts i 522 edificis parcialment enfonsats, que, en total, representaven el 50% del parc immobiliari de la ciutat. A tot això se sumava el paisatge de misèria i malalties que imperava arreu i el paisatge de repressió representat pel Pretori, popularment anomenat castell de Pilats, un edifici en ruïnes de l’època romana, que el règim franquista havia habilitat com a centre de reclusió de presos polítics, i que en aquell moment concentrava més de 2.000 persones en condicions infrahumanes.