Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la finalització de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) arribava a Barcelona el mariscal Philippe Pétain, que en aquell moment era l’ambaixador de la República francesa a Madrid. Pétain havia estat el primer diplomàtic que el govern de la República francesa havia nomenat davant el règim dictatorial de Franco. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 23/07/1939), Pétain va ser rebut i complimentat per Luis Orgaz Yoldi, general jefe de los servicios de ocupación, i per Luis Martí Olivares, marquès del Rebalso —i, popularment, del cadalso— i cap superior de policia de Barcelona.  

Quan Pétain va arribar a Barcelona, encara no havia esclatat la II Guerra Mundial (1939-1945) ni s’havia produït l’ocupació alemanya de França i la creació del règim titella de Vichy (1940). Però, en aquell moment, hi havia 300.000 republicans catalans (més del 10% de la població del país) reclosos als camps de concentració francesos. L’entrevista que Pétain va mantenir amb Orgaz i Martí en un hotel de Barcelona (la premsa no detalla en quin, però sí que diu que es va allargar per espai de dos dies) resulta molt reveladora: l’11 de març anterior, a l’Assemblea Nacional francesa, el govern Daladier (amb la iniciativa de la ultradretana Croix de Feu) havia estat derrotat en la proposta de lliurar els exiliats republicans al règim de Franco, però el debat encara cuejava.

Només un any més tard, Pétain i també Daladier es convertirien en destacats personatges de l’estat titella de Vichy. Pétain, que seria cap d’estat de la França de Vichy entre 1940 i 1944, proclamaria una “revolució nacional” consistent en la detenció i saqueig d’exiliats republicans, de jueus i de gitanos i en la seva deportació als camps d’extermini nazis, que es titulava “Travail, famille, patrie”, similar al “Pan, patria y justicia” del règim franquista. A les acaballes de la guerra (1944) Pétain i el seu govern van ser ocultats en un castell alemany pel règim nazi. I amb l’ocupació aliada d’Alemanya (1945), les ratlines (les línies d’evasió de nazis), curiosament, ocultarien a Barcelona els seus col·laboradors més directes: Laval, Bonnard i Gabolde (02/05/1945).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat