Tal dia com avui de l’any 1965, fa 56 anys, el règim dictatorial del general Franco ordenava l’expulsió del territori espanyol d'Aureli Maria Escarré, abat del monestir de Montserrat des del 1946. Aquella ordre d’expulsió era la culminació d’una crisi que s’havia iniciat el 14 de novembre de 1963, quan el diari francès Le Monde havia publicat unes declaracions on l’abat Escarré denunciava que Espanya no obeïa els principis bàsics del cristianisme. Després del cardenal Vidal i Barraquer (mort a l’exili el 1943), era el primer jerarca de l’Església catalana que es manifestava públicament contra el règim franquista.
En aquella entrevista, l’abat Escarré va denunciar que el règim dictatorial franquista era l'antítesi de la justícia social, de la democràcia i de la llibertat; i que perseguia ferotgement la cultura i la identitat catalanes. L’abat Escarré reivindicava eleccions democràtiques, llibertat de premsa i restauració de l’ús públic del català. La publicació d’aquella entrevista va provocar un canvi significatiu del pensament dels catòlics catalans; que, a partir del fet, van impulsar un corrent d’opinió a favor d’un futur democràtic per a Catalunya i per a Espanya, i d’un canvi en el paper que havia tingut l’Església des de la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1939).
El llavors ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, va reaccionar iradament ordenant la clausura d’Òmnium Cultural; i un grup de paramilitars falangistes van assaltar el Casal Montserrat de Barcelona. Mentrestant, el ministre d’Afers Exteriors, Fernando de Castiella Maíz, va pressionar el Vaticà perquè l’abat de Montserrat fos traslladat fora de l’estat espanyol. Finalment, Escarré, comminat per altes instàncies vaticanes, va marxar de Catalunya en direcció a Itàlia i, uns mesos més tard (1966), el govern espanyol el va obligar a renunciar al seu càrrec d’abat. Va viure exiliat fins que, poques setmanes abans de la seva mort (1968), li van permetre retornar a Catalunya.