Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el ple del nou Ajuntament de Barcelona, presidit pel falangista Miguel Mateu Pla (conegut popularment i despectivament com “Miquel dels ferros”), feia públic el resultat de l’examen de 1.256 expedients de "depuració”, que afectaven la pràctica totalitat del personal funcionarial municipal. Aquell examen es va resoldre amb 46 acomiadaments, 64 suspensions d’ocupació i sou (que anaven dels dos mesos als dos anys) i 11 inhabilitacions per a l’exercici de llocs de comandament i confiança.

Per ser víctima d’aquell procés de depuració n’hi havia prou amb haver estat personalment relacionat amb un partit polític, amb un sindicat o amb una organització cultural contraris al cop d’estat militar que havia conduït a la Guerra Civil. En aquest sentit, és important destacar que les persones que més s’havien compromès en la defensa dels valors de la llibertat i de la catalanitat en aquell moment eren a l’exili o estaven recloses en presons del règim franquista. Aquest col·lectiu format per exiliats i presos polítics, sumat als funcionaris municipals que havien mort durant el conflicte (al front de guerra, per efecte dels bombardeigs de l’aviació franquista o a causa de les malalties) ja no van formar part d’aquest procés de depuració.

També és important destacar que, en aquell context d’extrema repressió, aquelles “depuracions” equivalien, pràcticament, a una condemna a mort. El règim franquista havia creat uns mecanismes que impedien a les víctimes d’aquests processos reintegrar-se en l’activitat professional. Les fàbriques i comerços estaven obligats a exigir als candidats a ocupar un lloc de treball un certificat que havia d’acreditar, com a mínim, que no eren “desafectos al régimen”. Molts llocs de treball “depurats” durant aquella etapa van ser assignats a dit a persones de fora de Catalunya que acreditaven un certificat de “afecto al régimen” o de “caballero mutilado” o que havien estat víctimes de la persecució anarco-comunista a la rereguarda republicana.