Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola, el tinent coronel Julián Troncoso Sagredo presentava oficialment dos nous clubs de futbol creats i formats per militars del bàndol rebel: el Recuperación de Levante i l'Aviación Nacional. Aquella presentació es va portar a terme a Barcelona i es va anunciar que aquests dos equips jugarien un partit d’exhibició prèviament a la final de la primera edició de la Copa del Generalísimo que s’havia de disputar a l’estadi de Montjuïc el 25 de juny. Amb anterioritat, aquell campionat s’havia anomenat Copa del Rey Alfonso XIII (1903-1931) i Copa de España (1932-1936).

El Recuperación de Levante (que, sospitosament, vestia samarreta blaugrana) havia estat fundat a Salamanca l’any 1937, per un grup de pilots i mecànics de l’aviació franquista. En el decurs del conflicte, aquell equip havia canviat d’ubicació en funció de l’evolució del front de guerra; i entre 1937 i 1939 havia jugat a Burgos, a Saragossa, a Castelló i a València. En canvi, l'Aviación Nacional, fundat el 1937 a Saragossa, estaria format exclusivament per oficials de l’Exèrcit de l’Aire franquista. Durant la guerra (1936-1939), aquests equips havien jugat en competicions no oficials contra altres formacions futbolístiques integrades per elements de l’exèrcit franquista o contra el que quedava dels clubs històrics de futbol en la zona controlada pels rebels.

Tant un com l’altre van tenir una vida efímera, tot i els esforços de Troncoso per dotar-los d’una massa social i per a situar-los a l’elit del futbol espanyol. Tan sols tres mesos després de la final (que van jugar el Sevilla Club de Futbol i el Racing del Ferrol), el Recuperación es va dissoldre a València i l'Aviación va ser integrat a l’estructura de l'Atlètic de Madrid (que, entre 1941 i 1946, passaria a anomenar-se Atlético Aviación). Tot i l’estrepitós fracàs del projecte, Troncoso va ser promogut a dirigent del futbol espanyol. Entre 1939 i 1940, el Pirata del Bidasoa (com era conegut per les marines mercants francesa i britànica per les seves fosques activitats durant el conflicte civil espanyol) va ser president de la Federació Espanyola de Futbol.