Tal dia com avui de l’any 2005, fa 13 anys, se celebrava el referèndum sobre el tractat que establia una Constitució per a Europa, que havia estat signat a Roma el 29 d’octubre del 2004 —tres mesos i escaig abans— pels mandataris dels, llavors, vint-i-cinc estats membres de la Unió Europea. La premsa internacional de l’època va destacar la celeritat del govern espanyol, llavors presidit pel socialista Rodríguez Zapatero, en la convocatòria i celebració d’aquell referèndum de ratificació del Tractat. L’Estat espanyol seria el primer membre de la Unió a convocar i celebrar aquell referèndum.
Però els resultats, tant els de participació com els vots a favor de la ratificació de la Constitució europea, van revelar que una part molt important de la ciutadania no compartia aquell projecte. En el conjunt de l’Estat espanyol la participació va quedar limitada a un 42,32%. Si bé és cert que del total de vots, el 76,73% van ser favorables i un 17,24% contraris. Per comunitats autònomes els percentatges més elevats de participació es van donar a Castella i Lleó, Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura. I els més elevats amb vot afirmatiu es van donar a Andalusia, Extremadura i La Rioja.
Distribució de vots favorables a la Constitució Europea per circumscripcions
En canvi a Catalunya, a Euskadi i a Navarra, amb un 40%, van registrar els percentatges de participació més baixos. I per vot favorable a la Constitució europea la circumscripció de Girona, amb un 58%, i la de Lleida, amb un 61%, van registrar el segon i tercer percentatges més baixos del conjunt de l’Estat. Només Guipúscoa, amb un 56%, va registrar menys vot afirmatiu. Barcelona, Tarragona, Biscaia, Àlaba i Navarra, amb un 65%, formarien el segon grup amb menys vot afirmatiu. Resultats que contrastaven, molt reveladorament, amb els percentatges situats entre un 80 i un 90% de vot afirmatiu que van registrar la quasi totalitat de circumscripcions espanyoles.