Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l'ocupació franquista de Catalunya i la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 17/11/1939) publicava una nota informant que la Real Academia Española havia felicitat públicament Wenceslao González Oliveros ―governador civil de Barcelona i un dels màxims representants del règim franquista a Catalunya― per la seva croada particular contra l’ús públic del català, i particularment contra la retolació pública i privada en català, fins al 1939 majoritària en l’àmbit territorial dels Països Catalans, especialment al Principat de Catalunya.
Segons aquella nota, “La Real Academia Española le ha comunicado al excelentísimo señor gobernador civil haber visto con profunda simpatía la campaña para el restablecimiento del uso público del idioma nacional, así como la defensa del «señorío» de la Lengua Española menoscabado por el empleo de rótulos en «idioma extranjero»”. Després de l'ocupació franquista, González Oliveros havia desfermat una brutal cacera no tan sols contra rètols i símbols catalans, sinó també contra qualsevol expressió en llengua catalana. En diverses ocasions, havia dirigit personalment operacions policials contra escoles privades que mantenien el català com a llengua vehicular.
Molt reveladorament, en aquella nota es cataloga el català com a “lengua extranjera”. Posteriorment, el règim franquista imposaria la falsa tesi que el català era un simple dialecte de l’espanyol, com també ho eren el valencià i el mallorquí; i, en conseqüència, era l’expressió la gent rústica i illetrada que no havien tingut accés a la cultura i a la universalitat de la llengua castellana. Fins després de la mort del dictador Franco, la retolació en català estaria prohibida i perseguida i els llibres de text de l’ensenyament primari considerarien el català, el valencià, el mallorquí, el “vascuence” i el gallec com uns simples dialectes de la llengua castellana.