Tal dia com avui de l’any 1819, fa 201 anys, moria a Barcelona Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà i autor del Calaix de sastre, un diari personal en cinquanta-dos volums que va escriure entre 1769 i 1819. Durant aquests cinquanta anys, Amat va anotar al seu diari els fets locals més rellevants de la seva època (la recuperació del teixit comercial, l’emigració a Amèrica, la introducció de les idees revolucionàries franceses, l'ocupació napoleònica, la incorporació de Catalunya al Primer Imperi francès, o el retorn dels Borbons hispànics, entre d’altres).
Rafael d’Amat havia nascut a Barcelona, al carrer del Pi, el 1746. Era fill del coronel de l’exèrcit hispànic Antoni d'Amat i de Junyent, i net del capità de la Coronela de Barcelona Josep d’Amat i de Planella ―també escriptor en català― i, durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), un dels botiflers més destacats del país. L’oncle de Rafael havia estat Manuel, més conegut com el virrei Amat, màxima autoritat hispànica al virregnat del Perú. Malgrat la tradició ideològica borbònica de la seva família, Amat ―com el seu avi― va escriure íntegrament en català la seva obra.
El Calaix de sastre, en què s’explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l’autor i de sos oients, annexes en el dit Calaix de Sastre les més mínimes frioleres és considerat un dels textos més importants de la narrativa catalana del segle XVIII. I suposa un document històric important, per la detallada descripció de fets, esdeveniments i comportaments socials de l’època. És també considerat un dels precedents del periodisme local de Barcelona.
Rafael d’Amat es convertiria en una de les figures més paradigmàtiques de les elits catalanes botifleres del seu temps, desenganyades del règim autoritari i castellanista borbònic, i arribaria a proclamar: “El castellà és la llengua dels impostos”.