Tal dia com avui de l’any 1838, fa 183 anys, el govern liberal espanyol presidit per Bernardino Fernández de Velasco y López-Pacheco (Madrid, 1783 – 1851) ―i sota la regència de Maria Cristina de Borbó, vídua de Ferran VII―  promulgava el primer reglament d’ensenyament de la història espanyola, que seria d’obligada aplicació en totes les escoles del sistema públic i privat d’ensenyament primari del Regne d’Espanya i de les seves colònies. Es dona la circumstància que el president espanyol que va signar aquell reglament era descendent directe del segon virrei borbònic a Catalunya Francisco Fernández de Velasco y Tovar (Madrid, 1649 – Sevilla, 1716), que havia estat el qui havia fabricat el conflicte polític i fiscal entre les institucions catalanes i Felip V, i que desembocaria en la Guerra de Successió hispànica (1705-1715).

Aquell reglament penjava de la ley de instrucción primaria, promulgada el 21 de juliol anterior, anomenada reforma Someruelos ―pel ministre de governació Joaquín José Muro Vidaurreta, marquès de Someruelos (Logronyo, 1797 – Madrid, 1859)―, que havia de ser la impulsora del primer sistema públic d’ensenyament de la història espanyola i que havia estat redactada per Pablo Montesinos Cáceres (Zamora, 1781 – Madrid, 1849) i Antonio Gil Zárate (El Escorial, 1793 – Madrid, 1861). Aquell reglament prohibia l’ús del català a les escoles públiques i primàries dels territoris dels Països Catalans, no tan sols en la docència, sinó que també es donaven instruccions per perseguir i castigar els professors i els alumnes que utilitzessin el català, tant a l’hora d’impartir i rebre l’ensenyament, com en converses informals a l’aula o al pati.

En el moment en què es va promulgar aquell reglament, més del 50% de la població dels territoris dels Països Catalans era analfabeta i més del 90% desconeixia totalment el castellà i tan sols tenia competència lingüística en català. En el conjunt del regne espanyol, en aquell mateix moment, la taxa d’analfabetisme era del 70%. El govern liberal de l’època va presentar aquella llei i aquell reglament ―clarament inspirats en el sistema d’ensenyament francès de l’època― com un instrument absolutament necessari per rescatar la població de la tenebra, de la ignorància, de la incultura, de la rusticitat i de la blasfèmia, contravalors que aquell mateix govern, la Corona i el conjunt de la socioideologia liberal ―de claríssim perfil nacionalista espanyol― associaven a les llengües catalana, aragonesa, basca, asturiana i gallega.

 

Imatge principal: Maria Cristina de Borbó / Font: La Ilustración Española y Americana