Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, les principals portades de premsa de Barcelona publicaven editorials que revelaven la tensió política creixent entre els governs de Catalunya i de la República espanyola, que culminaria amb els fets del Sis d’Octubre. Des de les eleccions generals de novembre de 1933, la República estava governada per una coalició de dretes involucionista i anticatalanista formada per la CEDA ―de Gil Robles―, el PRR ―de Lerroux― i el PAE ―de Velasco―, que s’havia lliurat a una ofensiva d’erosió de l’autogovern català i de repressió als moviments revolucionaris obrers.

Així el diari barceloní Renovación, amb una línia editorial conservadora i propera a la coalició governant a Madrid, en un to clarament intimidatori, proclamava: “Sepa quien sueñe, con sublevaciones que los hombres que asumieran las responsabilidades del Poder ni le dejarán franco el paso, ni les permitirán siquiera mantener al país en constante zozobra (...) El Gobierno que preside el señor Lerroux no es un Gobierno sanguinario, (...) ni enemigo de la democracia (...) Pero tiene un deber: salvar la República contra todos sus enemigos (...) defender la sociedad, el orden, la Justicia”.

En canvi el, també, rotatiu barceloní Solidaridad, considerat l’òrgan de premsa del sindicat anarquista CNT/FAI relatava: “Tanto arriba, en las clases privilegiadas, como abajo, en el proletariado y entre el campesino pobre, que es la inmensa mayoría, como en el medio, la llamada clase media, ayer en cierto confort, hoy poco menos que a la intemperie, todos proclaman al unisono que para tan poca salud, más vale morirse, que para sostener este orden social, más vale tomar por la calle de en medio, unos, camino hacia la dictadura fascista, otros, camino hacia la revolución social”.

I el diari catalanista La Veu de Catalunya, llavors el rotatiu de més tiratge al país, advertia que l’avantatge que ―a ERC, el partit que governava la Generalitat― havien cobrat els federalistes respecte als independentistes des de la mort de Macià (1933), estava afavorint les tesis del govern de Madrid: “Si ara persisteixen a fondre's completament amb l'esquerra (espanyola) acceptant els seus procediments de govern i fent-se solidària de l'obra de sabotatge de l'autonomia catalana (...) està realitzant, ja poden preparar-se per a una eliminació definitiva de la política de Catalunya (autogovern)”.

Finalment el diari, també catalanista, L’Opinió no s’estava de posar l’accent en el protagonisme creixent de la ultradreta espanyolista, i deia: “Nosaltres voldríem que tots els cabdills feixistes que aspiren a governar el país a cops d'estaca es produïssin com el Dr. Albiñana. És la millor propaganda que podríem desitjar (...) No desitjaríem sinó que Primo de Rivera i Gil Robles sortissin al carrer a fer llur «número de circ», com l'ha fet Albiñana (...) Hi ha països als quals el concepte del ridícul és desconegut (...) Si hi ha, però, un país (...) que un home surt al carrer a fer el ninot (...) és Espanya".