Tal dia com avui de l’any 1704, fa 315 anys, a les cinc de la tarda, va caure una pluja de pedres meteòriques sobre Terrassa. Poc després (1709), l’historiador Narcís Feliu de la Penya ho documentaria als seus Anales de Cataluña: "Apareciò dia de Navidad à las 5. horas de la tarde, sobre Barcelona (...) Empezò á inflamarse entre Oriente, y Medio dia: Corriò luego lucida à Occidente; y acabó entre el Septentriòn, y Occidente (...) como un Globo de fuego que caìa sobre la Tierra (...) oyendose después un trueno muy irregular (...) Cayeron en algunas partes como en Terrassa, unas piedras grandes de color negro, y dentro de color ceniziento”.
Aquest fet també va ser documentat per alguns particulars. Miquel Batllés (hereu de can Torres de Matadepera) va recollir en el seu dietari personal: “Lo any 1704 al mes de dezembre, lo die 25 que comptam lo die de Nadal (...) al vespre en ves toch de havi Maria, se veyhé una senyal al cel molt escarrifós y espantós, que no el veyé ninguna presona cristiana que no tingué por y gran susto de Déu Nostre Senyor (...) y de pertot se'l veyè, totom sobre de ell, y també sentí la gran remor (...) y se veya dit forat tot vermell de foch molt ardent, y estigué obert lo espay de un credo, y lo fum que en va axí estigué més de una hora y mitge antasno deshapagué”.
Batllés relata que “la senyal del foch. agué deshaparagut, se sentí dal del cel com un tir d’artilleria y de aquex un altre u altre (...) que de ninguna menera se posquien comptar, y després (...) una bonió de mal temps (...) durà (...) lo espay de un quart de hora, (...) digueran que aleshores ab la bonió caygueran unes pedras negres del cel que passaven tres lliuras u altres dues y mitge. Digueran que en la Torra d’en Maduxé de Sant Julià d’Eltura ne avia cayguda una, y a cassa Falguera de Sant Pera de Terrassa una altra”. Posteriorment a la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) els borbònics atribuirien aquell fenomen a una advertència divina que augurava l’esclat del conflicte.