Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, en el context de la crisi social, econòmica i política que conduiria al Corpus de Sang (07/06/1640) i a la proclamació de la I República catalana (17/01/1641), el Consell Municipal de Perpinyà cursava una missiva oficial a Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei hispànic a Catalunya, exigint el càstig contra la soldadesca de Felip IV que assaltava masos i robava i agredia els propietaris i els jornalers. Perpinyà secundava la posició adoptada poc abans pel Consell de Cent de Barcelona i per la Generalitat (03/02/1640), i advertia al virrei que si no actuava, faria ús de la seva pròpia força contra els delinqüents hispànics.

La missiva de Perpinyà feia esment a un cas que havia trasbalsat la societat catalana del moment: el dia 1 de febrer de 1641, un grup de Tercios de Castilla que deambulava pel Vallès (efectuant teòriques tasques de persecució contra el bandolerisme) havien assaltat el mas d’Anton de Fluvià, a Palautordera, perquè —segons el Dietari de la Generalitat— s’havia resistit a donar-los aixopluc i aliment. Segons el mateix Dietari, Fluvià i sis dels seus jornalers havien estat perseguits i, finalment, encalçats i degollats a l’interior del temple parroquial de Palautordera. També es deia que la seva esposa, Maria de Jord, i els fills de la parella havien estat brutalment agredits i obligats a fugir al bosc.

Aquells fets es van produir poc després de la batalla de Salses (06/01/1640). En aquell episodi bèl·lic, les lleves catalanes comandades per Francesc de Tamarit, diputat militar de la Generalitat, havien recuperat la fortalesa de Salses (Rosselló) i havien expulsat la guarnició francesa que, sis mesos abans, l’havia ocupada. Segons les fonts documentals, algunes partides dels Tercios de Castilla que havien fugit de l’ocupació francesa (juny de 1639), abandonant Salses a la desbandada, es dedicaven a robar, extorquir i agredir la població civil de la plana del Rosselló i, lluny d’actuar contra els malfactors de la terra, s’havien convertit en la pitjor amenaça contra l’orde i la seguretat del país.