Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el Parlament de Catalunya ―presidit per Josep Irla― s’instal·lava a Girona i quedava establert a la Casa de la Ciutat. Aquell trasllat estava motivat per l’arribada de les tropes franquistes al Baix Llobregat que amenaçaven Barcelona. D’aquesta forma, Girona es convertia en la seu de la màxima representació política de Catalunya, i ho seria fins que sis dies després (30 de gener) la majoria dels parlamentaris s’exiliaven acompanyant els membres dels governs de Catalunya i d’Euskadi.

Aquell no seria el primer cop que Girona exercia el paper de capital política de Catalunya. La primera referència data de l’any 785 (durant la dominació de l’emirat independent d’Al-Àndalus), quan les elits locals van pactar lliurar la ciutat als exèrcits de Carlemany. Entre el 785 i el 801 (quan les elits locals de Barcelona van fer el mateix), Girona ―malgrat que estava adscrita a la regió carolíngia del marquesat de Gòtia― exerciria com a capital de facto de l’espai situat entre les Corberes (al nord) i la desembocadura de la Tordera (al sud), territori primigeni del que, més endavant, s’anomenaria Catalunya.

Les sessions parlamentàries que es van celebrar entre el 24 i el 30 de gener de 1939 a Girona són les úniques que, en la història contemporània de Catalunya, s’han portat a terme fora de la seu del Parlament, a Barcelona. I, també, serien les darreres de l’etapa republicana. Posteriorment, el president Lluís Companys recompondria el govern de Catalunya a l’exili: a Perpinyà, primer; i a París, després; creant el Consell Nacional de Catalunya (març de 1939). I posteriorment a l’ocupació nazi de París, el gironí Josep Trueta traslladaria el govern català a Londres (octubre de 1940).

Test 42. Josep Tarradellas. Retorn de Tarradellas (23 10 1977). Font Wikimedia Commons
Test d'història Josep Tarradellas Marc Pons