Tal dia com avui de l’any 1408, fa 613 anys, a Perpinyà, un concili cismàtic format per les jerarquies eclesiàstiques de les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa, del ducat independent de Lorena i del comtat independent de Provença confirmaven Pero Martines de Luna i Peres de Gotor ―Benet XIII, però més conegut com a papa Luna― com a pontífex de l’Església catòlica. No obstant això, en aquells moments, el papa Luna ja havia perdut el suport de la monarquia i de la jerarquia eclesiàstica franceses, que el 1394 l’havia conduït al setial cismàtic d’Avinyó.

Després del concili cismàtic de Perpinyà, el papa Luna va renunciar a retornar a Avinyó, en aquell moment un enclavament pontifici a la Provença. El seu homòleg al Vaticà, el venecià Angelo Correr (Gregori XII), havia quedat molt reforçat després del canvi de posicionament francès, i aspirava a detenir, empresonar i condemnar el papa Luna. De fet, Benet XIII havia sortit d’Avinyó cinc anys abans (1403), després d’una intervenció militar francesa que el pretenia capturar i lliurar al Vaticà, i havia pogut escapar a Catalunya gràcies a una operació de rescat promoguda pel comte-rei Martí I.

Entre 1403 i 1408 havia residit en diversos indrets de Catalunya i, després del concili cismàtic de Perpinyà, va decidir radicar la seva residència definitiva al castell de Peníscola (País Valencià), que li havia cedit en usdefruit l’orde militar de Montesa, en aquell moment dirigida per Berenguer Marc, membre d’una nissaga de l’oligarquia urbana de Barcelona. El papa Luna va viure a Peníscola durant vint-i-dos anys ―fins a la mort (1430) als noranta-quatre anys― i des d’allà va col·laborar activament amb la candidatura de Ferran de Trastàmara a rellevar Martí I al tron de Barcelona.