Tal dia com avui de l'any 1705, fa 312 anys, un grup de destacats representants de les elits d'Osona reunits a l'ermita de Sant Sebastià, situada al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer –a 8 quilòmetres a l'oest de Vic–, signaven un acord que s'anomenaria el Pacte dels Vigatans. Aquest acord era la resposta a la pressió patriota del virrei hispànic Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, un element de l'oligarquia latifundista castellana que, assabentat de la repulsió que causava el Borbó en la societat catalana, pretenia que les elits del país li juressin públicament fidelitat. Velasco havia construït un estat policial i repressiu que generava un fort rebuig.

A l'ermita de Sant Sebastià es van reunir Llorenç Tomàs i Costa, vicari general del Bisbat de Vic –diòcesi que concentrava un terç de la població del país–; Antoni de Peguera, militar i diplomàtic molt ben relacionat amb les cancelleries de Viena i de Londres; Josep Anton Martí, notari de Torà i representant de la mitra de Solsona –diòcesi que concentrava una cinquena part de la població del país–; Antoni de Cortada i Carles de Regàs, en representació dels comuns de Manlleu i de l'Alt Ter; i Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig i Josep Moragues, en representació dels propietaris agraris d'Osona, de l'Empordà i de la Selva, respectivament.

Pacte dels Vigatans. Mapes de Gibraltar i de Menorca. Segle XVIII

 Mapes de Gibraltar i de Menorca. Segle XVIII

La historiografia espanyola s'ha entestat a minimitzar la representativitat dels vigatans. En el seu tradicional estil ridículament negacionista i dogmàtic s'hi refereix com “un grupo de malhechores” que únicament es representaven a ells. Però la realitat revela que aquell pacte va impulsar un tractat internacional entre Catalunya i Anglaterra –Gènova (1705)– que va tenir un pes decisiu en el desenvolupament del conflicte de Successió. I revela, també, que el primer Borbó espanyol i el seu il·lustríssim cos diplomàtic van haver de regalar Gibraltar i Menorca als anglesos –Utrecht (1713)– per ofegar un acord internacional que havien signat uns simples “malhechores” catalans.