Tal dia com avui de l’any 1558, fa 463 anys, l’exèrcit otomà comandat per Turgut Reis, i format per 15.000 efectius, desembarcava a Ciutadella i iniciava la massacre de la població civil de l’illa de Menorca. En aquell moment, l’illa tenia uns 10.000 habitants, concentrats —principalment— a la vila de Ciutadella, que en tenia uns 4.000. Després d’una intensa lluita que es va perllongar durant tota la jornada, les autoritats civils, veient que no podrien contenir l’atac otomà gaire més temps, van ordenar l'evacuació de la població civil. Però la columna de refugiats va ser detectada pels atacants i la defensa de la ciutat va cedir per aquella porta.

Com a resultat d’aquella tragèdia, l'illa de Menorca va perdre la meitat de la població. Les investigacions estimen que van ser assassinades unes 2.000 persones i unes altres 3.000 van ser capturades i deportades a Istanbul, on van ser venudes als grans mercats d’esclaus de la capital de l’imperi otomà. En alguns casos, els otomans es van reservar alguns captius —identificats com a personalitats rellevants de la societat de l’illa— i van exigir quantiosíssims rescats a canvi de la seva llibertat. Segons les mateixes investigacions, només una petita part (possiblement menys de 100) van ser rescatats i van poder retornar i refer la seva vida a Menorca.

La investigació historiogràfica ha revelat que aquell atac es va perpetrar amb la complicitat de la monarquia hispànica. Segons la mateixa investigació, la cancelleria de Felip II hauria prioritzat la defensa de Còrsega —en aquell moment en disputa entre la monarquia hispànica i la monarquia francesa— en detriment de la de Menorca, territori pel qual París no hi tenia cap interès. Els otomans, aliats d’Enric II de França en el conflicte hispano-francès i en compliment dels pactes subscrits amb París, havien d’atacar Còrsega, però a darrera hora —i de forma misteriosament sospitosa— van canviar el rumb i es van dirigir a Menorca.

La manca d’ajut a les crides d’auxili (quan, dies abans, la flota de Turgut Reis va atacar Maó) que van formular repetidament les autoritats civils de l’illa i que van ser totalment ignorades; la traïció d’un bombarder hispànic responsable de la defensa de la muralla de Ciutadella que es comunicava amb els atacants; la manifesta i sospitosa passivitat de Miguel Negrete, cap de la guarnició hispànica; i el relat de la documentació francesa de l’època, són elements que assenyalen clarament en aquesta direcció. Des de llavors, la societat menorquina ha commemorat aquella jornada amb el nom de l’any de sa desgràcia.