Tal dia com avui de l'any 1961, fa 56 anys, un grup de prohoms de la cultura catalana en la clandestinitat, format per Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala, fundaven l'entitat Òmnium Cultural; que treballaria per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Quasi immediatament es va convertir en un referent de la resistència catalana a la persecució salvatge que el règim franquista havia desencadenat sobre la llengua i la cultura catalanes. El desembre de 1963 les autoritats franquistes ordenarien l'escorcoll i la clausura de l'entitat que, malgrat la persecució, continuaria treballant des de la clandestinitat.

La brutal repressió franquista havia situat la llengua i la cultura catalanes en una situació d'extrema gravetat. El català continuava viu en l'àmbit popular, però l'ensenyament que l'havia de normalitzar i la producció cultural que l'havia de prestigiar, per imposició del règim franquista, estaven prohibits i perseguits. A tot això els efectes de la postguerra encara eren ben presents a través de les grans bosses d'extrema pobresa que dominaven alguns barris urbans de les principals ciutats del país. La universalització del terror, la perpetuació de les desigualtats socials i l'ideari polític doctrinari —imposats a sang i foc pel règim franquista— estaven provocant un deteriorament social i una despersonalització cultural que amenaçava la mateixa existència de Catalunya.

No és possible entendre la resistència cultural catalana durant el llarg i tenebrós parèntesi de la dictadura franquista, ni és possible traçar el pont que uneix la legitimitat de l'autogovern republicà i de l'actual, sense la contribució extraordinària que Òmnium Cultural va fer al país en els anys més difícils de la nostra història contemporània. Durant les dècades dels 60 i 70, Òmnium Cultural va formar les plantilles de professors i professores de català que, des de la clandestinitat, mantindrien viva la flama de la llengua. Passats 56 anys manté la seva condició de referent cultural i de compromís social amb Catalunya —amb la cultura i amb la llengua— i és l'impulsor d'iniciatives que mostren al món la voluntat de progrés i la vocació de llibertat de la seva societat.