Tal dia com avui de l’any 1492, fa 526 anys, l’intel·lectual castellà Antonio de Nebrija publicava la seva Gramática Castellana, la primera obra dedicada a l’estudi de la llengua castellana i de les seves regles. Quan la reina Isabel la Catòlica —a qui Nebrija titula “reina de España”— va qüestionar el mèrit d’aquella obra, es defensaria afirmant que “Después que Su Alteza haya sometido a bárbaros pueblos y a naciones de diversas lenguas, con la conquista vendrá la necesidad de aceptar las leyes que el conquistador impone a los conquistados, y entre ellos nuestro idioma, con esta obra mía seran capaces de aprenderlo, tal como nosotros aprendemos latín a través de la Gramática Latina”.

La Gramática de Nebrija, al marge del seu caràcter acadèmic, tenia una forta càrrega ideològica. Elaborada molt abans que Colom projectés el seu primer viatge i publicada amb anterioritat a la seva arribada al Nou Món i al coneixement de l’existència de les seves civilitzacions, es considera que tenia el propòsit de justificar l’expansió de la llengua castellana arreu dels dominis europeus de la nova monarquia hispànica i la seva imposició (si més no a les classes dirigents i al món de la cultura) com a instrument d’uniformització. Nebrija és l’autor de la coneguda frase “siempre la lengua fué compañera del imperio”, que figura en el pròleg de la seva obra.

Quan Nebrija va publicar la seva Gramática, el castellà ja s’havia convertit en la llengua de les classes dirigents aragoneses, però no havia aconseguit penetrar en els cercles de poder de Barcelona, de València, de Palma, de Nàpols, de Palerm o de Càller; on el català continuava exercint el seu paper de llengua natural, de cultura i de cancelleria. Nebrija proclamaria que el castellà que havia documentat era el més proper possible al llatí i per tant era el vehicle indispensable per a assolir la unificació lingüística i cultural de la monarquia hispànica. El cinquè llibre de la seva obra el titularia: “De las introducciones de la lengua castellana para los que de estraña lengua quieran depre(he)nder”.