Tal dia com avui de l'any 1840, fa 177 anys, es creava a Barcelona la primera mútua obrera de la història de Catalunya i de l’àmbit geogràfic peninsular. L'any 1840, només a Barcelona i els pobles del pla, el sector industrial del tèxtil reunia una massa de 50.000 treballadors, que no disposaven de cap tipus de prestació per contingència. Les malalties o l'atur provocaven autèntiques tragèdies en les famílies obreres que, a causa de la inesperada interrupció dels salaris, es veien abocades a la més absoluta misèria. Fins i tot, en els casos en què el puntal econòmic de la família moria prematurament es produïen tràgiques situacions d'indigència per la pèrdua de la llar.

Joan Muns, un jove dirigent obrer nascut a Vic (Osona) l'any 1819, obrer del tèxtil a Barcelona, es va inspirar en els mecanismes de previsió que utilitzaven les confraries de pescadors d'altura (baleners, tonyiners) de la costa basca des de la centúria del 1600. I va impulsar la creació d'una mútua obrera que, inicialment, cobriria les contingències dels obrers del tèxtil i, posteriorment, s'expandiria a la resta d'activitats del sector industrial català. La Mútua rebia de cada treballador o treballadora una aportació setmanal que es descomptava del salari, en previsió al pagament de subsidis per malaltia –de curta o de llarga durada–, per atur o per orfandat i viudetat.

Mutua d'Obrers. Treballadores del textil català. Viquipedia

Treballadores del tèxtil català

La Mútua d'Obrers també va impulsar la creació de llocs de treball. Tot i les traves i les dificultats que li va imposar el govern espanyol del regent Espartero, l'any 1843 –tres anys després de la seva fundació– va obtenir un préstec de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona per a la creació d'una fàbrica. Va ser constituïda com una cooperativa i anomenada Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona. Aquesta experiència, tot i que va ser efímera –va desaparèixer amb la crisi global de 1848–, va ser un precedent molt positiu. Va donar feina a més de 200 treballadors, i va pagar durant la seva existència més de 700 subsidis per malaltia, orfandat i viudetat.