Fotografia principal: Funeral de Durruti a Barcelona
Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors al cop d’estat franquista que va desembocar en la Guerra Civil espanyola (1936-1939), morien a Madrid i a Alacant ―respectivament― Buenaventura Durruti (un dels principals líders de la CNT de Catalunya i del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya) i José Antonio Primo de Rivera (fundador i màxim dirigent de la Falange Española). Les polèmiques morts de Durruti i de Primo de Rivera (considerats elements d’una radicalitat extrema), lluny de rebaixar el conflicte, encara el van atiar amb més força, i la repressió a les dues rereguardes es va intensificar fins a assolir nivells d’una brutal inhumanitat propis d’una guerra d’extermini.
Segons la versió oficial, Durruti (Lleó, 1896) va morir per un tret disparat per un franctirador feixista als voltants de la Ciutat Universitària de la capital espanyola. Però diverses teories apuntades per testimonis directes (el líder anarquista Joan Garcia Oliver) o per historiadors coetanis (Antoni Rovira i Virgili i Ferran Soldevila) descarten tant la versió oficial com la d’alguns dirigents anarquistes, que sostenien que se li hauria disparat accidentalment l’arma. La investigació contemporània abunda en la falsedat de la versió oficial i apunta que la mort de Durruti hauria estat ordida pels serveis secrets soviètics, i que hauria estat obra d’un agent infiltrat que li va disparar mortalment aprofitant una refrega amb paramilitars colpistes. Va ser enterrat a Barcelona, pocs dies després, en una gran manifestació de dol.
Trasllat de les restes de Primo de Rivera al Valle de los Caídos (1939) / Font: Filmoteca Española
També, segons la versió oficial, Primo de Rivera (Madrid, 1903) va ser condemnat a mort i afusellat per un tribunal revolucionari, acusat d’instigar la rebel·lió amb actes d’extrema violència. Però la investigació contemporània revela que, abans de l’execució, Primo de Rivera formava part d’un programa d’intercanvi de presoners i que el general Franco va denegar el seu rescat. Aquesta negativa s’explica perquè els històrics de la Falange es resistien a diluir-se dins el Movimiento. Poc després, Franco acusaria de conspiració Manuel Hedilla, el successor de Primo de Rivera, i el condemnaria a mort. Les pressions del règim nazi alemany evitarien l’execució, però el nucli de Primo de Rivera quedaria desactivat. A la conclusió del conflicte (novembre 1939), Primo de Rivera seria enterrat com un heroi al Valle de los Caídos.
També, tal dia com avui de l’any 1975, fa 44 anys, moria a Madrid el dictador Franco.