Tal dia com avui de l’any 1623, fa 396 anys, moria a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) Francesc Vicent García i Ferrandis, conegut com el rector de Vallfogona, que havia estat una destacada figura del fenomen bandoler català i el poeta més rellevant de la literatura catalana del Barroc. García havia tingut un paper molt destacat en el fenomen bandoler com a dirigent del partit nyerro (el bandolerisme d’arrel senyorial). Va ser amic personal del capità nyerro Pere Roca d’Oristà, conegut popularment com a Perot Rocaguinarda. García, ocultaria en diverses ocasions a Roca i deixaria escrit que era “lo millor pillard del cristianisme”.

Vicent García havia nascut a Tortosa l’any 1579 i els primers anys de la seva vida van transcórrer a Saragossa, on sembla que el seu pare tenia una provisió oficial. Quan va quedar orfe, la seva mare Magdalena Ferrandis es va casar de nou amb un llibreter de Tortosa anomenat Pau Bono, i el petit Vicent va tornar a la seva ciutat i la dels seus avantpassats. Segons la majoria de les fonts, seria la influència de Pau Bono el que el conduiria cap a la literatura i, de més gran, cap a la producció literària. La seva obra transita des de la poesia floralesca i elegant a la sàtira violenta i obscena, amb una especial presència de la temàtica escatològica.

Però un dels aspectes més desconeguts de la figura de Vicent García és la seva condició d’espia del partit bandoler dels nyerros. Des que va ser nomenat rector de la parròquia de Vallfogona de Riucorb (1606), va tenir una relació molt propera amb els caps del bandolerisme senyorial. I les fonts documentals testimonien que va ser un espia infiltrat en els cercles de poder de la cort de Madrid. Vicent Garcia era amic personal de Lope de Vega (secretari del poderós comte de Lemos) i va fer diversos viatges a la cort hispànica. Va morir dies després de ser enverinat en una fonda de Saragossa (quan retornava de Madrid), molt probablement a causa de la seva activitat.