Tal dia com avui de l’any 1969, fa 53 anys, a Praga (República Txeca), moria el general Juan Modesto Guilloto León (Puerto de Santa Maria, Andalusia, 1906), conegut popularment com a “Modesto”, que havia estat el màxim comandament de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre (25 de juliol de 1938 – 16 de novembre de 1938); l’enfrontament més llarg i mortífer de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons l’historiador i investigador hispanista Thomas Hugues; a l’inici d’aquella batalla Modesto va sorprendre a tothom amb un atac molt ben planificat que va posar els republicans en avantatge. Però la incompareixença de l’aviació republicana, va condemnar l’Exèrcit de la República a la derrota.

Segons el mateix Hugues; Modesto era un gran estrateg que havia rebut una llarga formació a la Unió Soviètica durant els anys precedents a l’esclat del conflicte civil espanyol. Però també era un home amb llargues ombres que, en aquella batalla, enfosquirien el seu prestigi. Quan va rebre les primeres “lleves del biberó” —reclutades, oficialment, per a tasques auxiliars—, no va tenir cap consideració a situar-les a primera línia del front. Aquells joves soldats (la majoria encara no havia complert els 18 anys) no havien rebut cap mena de formació militar, més enllà d’una instrucció d’una setmana amb pals i pedres a la rereguarda republicana; i van ser massacrats per les unitats magribines de l’exèrcit de Franco.

Allà on també, el prestigi de Modesto va quedar en entredit, va ser en la retirada de la Batalla de l’Ebre (novembre, 1938). Els milers de soldats republicans atrapats entre la serra de Pàndols i Cavalls i el trau de Mora (el gual més gran de l’Ebre), no van disposar de mitjans per travessar el riu més enllà d’algunes barques i llaüts particulars confiscats. Molts soldats que no sabien nedar, formaven cadenes humanes, però quan el corrent del riu les trencava, la majoria morien per ofegament. Aquella caòtica retirada condicionaria, de forma definitiva, la moral dels supervivents; que ja no presentarien resistència i acabarien travessant la frontera hispanofrancesa cap a l’exili durant els mesos de desembre de 1938 i gener de 1939.