Tal dia com avui de l’any 1886, fa 133 anys, moria a Benicàssim (País Valencià), el missioner benedictí Josep Serra i Julià, que en el decurs de la seva vida havia estat el pioner de la evangelització catòlica al territori d’Austràlia Occidental (la meitat oest de l’illa). L’any 1847 va fundar el monestir de New Norcia (a cent quilòmetres al nord de Perth), que seria la primera comunitat benedictina d’Oceania i que, actualment, és l’única ciutat monàstica d’Austràlia. Entre 1848 i 1850 va ser bisbe de Port Victòria, i entre 1850 i 1862 va ser l’administrador apostòlic (qui fa de bisbe en absència d’un bisbe titular) de Perth, la principal diòcesi d’Austràlia Occidental.
Josep Serra i Julià havia nascut a Mataró l’any 1811, en una família benestant de la burgesia mercantil local. Als setze anys d’edat (1827) va ingressar a la comunitat benedictina de San Martin Pinario (a Santiago de Compostela, Galícia). I als trenta-tres anys d’edat (1844), se’n va anar, voluntàriament, a les missions benedictines del sud-est asiàtic. Després d’haver passat per diverses destinacions, aconseguiria que els seus superiors l’autoritzessin a dirigir-se a Austràlia. El 1846, a Elizabeth (a deu quilòmetres al nord d’Adelaida) fundaria la primera d’una dotzena de missions benedictines, i crearia, també, diverses esglésies i escoles catòliques.
La missió pastoral de Serra va coincidir amb l’inici de la febre de l’or, que va conduir milers d’immigrants britànics a Austràlia Occidental. Serra, que tenia una ideologia radicalment tradicionalista, fonamentaria la seva missió pastoral en la lluita contra el consum d’alcohol i contra la pràctica de la prostitució, i això li comportaria molts i duríssims enfrontaments amb cert sector empresarial del país. També, per qüestions ideològiques, s’enfrontaria repetidament amb les missions pastorals de les esglésies reformistes, i, de retruc, amb les autoritats colonials britàniques fins que, després de quinze anys, els seus superiors el van rellevar i el van enviar, de nou, a Europa.