Tal dia com avui de l’any 1087, fa 934 anys, moria a Rouen (capital del ducat independent de Normandia) el rei Guillem I, fundador de la dinastia normanda que va governar Anglaterra durant quasi un segle (1066-1154). Guillem s’havia coronat rei d’Anglaterra després de la invasió normanda (1066) que va posar fi a la dinastia autòctona saxona i que canviar per sempre la història política i social de les illes britàniques. L’empresa conqueridora de Guillem està representada al famós Tapís de Bayeaux.
Guillem havia nascut el 1027 a Falaise (ducat independent de Normandia), i era fill natural del duc independent Robert de Normandia; i per tant descendent directe del mític Rol·lo, fundador d’aquell domini viking a la desembocadura del riu Sena. Malgrat el seu origen (fora del nucli familiar) va ser nomenat hereu del seu pare. El 1032, amb tan sols cinc anys, es convertia en duc independent de Normandia. I el 1052, amb vint-i-cinc anys, es casava amb Matilde de Flandes, descendent de l’emperador Carlemany.
Precisament aquest matrimoni —i la seva descendència— seria el primer nexe que uniria les cases reials anglesa i catalana. En el moment que es va consagrar aquella unió, el comtat independent de Barcelona estava governat per Ramon Berenguer I, descendent directe de Judit de Flandes (sogra de Guifré el Pilós). La unió de Guillem i Matilde i la connexió secular entre Flandes i Barcelona, es va traduir en un formidable desembarcament de senyors de la guerra normands i anglesos a Catalunya.
Un dels més destacats va ser Robert d’Aguiló (1100-1159), que es va convertir en un dels col·laboradors més efectius de la casa comtal barcelonina en l’obra conqueridora i repobladora del Camp de Tarragona. I el 1078, la princesa Mafalda —del domini normand de Calàbria— es va casar amb el comte barceloní Ramon Berenguer II. També, a partir del matrimoni de Guillem i Matilde es van crear uns eixos polítics i comercials que dibuixaven un poliedre format per Normandia-Flandes-Anglaterra-Catalunya.