Tal dia com avui de l’any 1506, fa 515 anys, a Burgos (Corona castellanolleonesa) moria Felip d’Habsburg i de Borgonya; espòs de Joana de Trastàmara (tercera filla —segona noia— dels Reis Catòlics), mal anomenada “la Boja”. Segons la versió oficial, Felip, anomenat el Bell i que en aquell moment tenia 28 anys; va morir a causa d’una pneumònia. Però aquesta versió ha estat molt discutida per la investigació historiogràfica moderna. Les fonts documentals de l’època revelen que tan sols tres dies abans de la seva mort va dedicar una jornada sencera a disputar diversos partits de pilota en un dels trinquets de Burgos. Aquests investigadors sostenen que aquesta activitat hauria estat incompatible amb una persona que patia una pneumònia avançada.

Durant algun temps es va especular que Felip el Bell hauria pogut morir a causa d’una malaltia venèria. Aquesta hipòtesi es fonamentava en l’estat de salut posterior de la seva vídua Joana. S’especulava que la pretesa malaltia mental que li van diagnosticar els metges de l’època —pressionats pel seu pare Ferran— podria ser conseqüència d’una malaltia venèria que li hauria transmès Felip. Però, una altra vegada, la llarga jornada dedicada a la pilota de Felip tres dies abans de morir; descarten aquesta hipòtesi. En aquest punt es on entra en joc la hipòtesi de l’enverinament. Segons les fonts documentals, Felip va emmalaltir sobtadament i va morir al cap de poques hores.

A la mort d’Isabel de Castella (1504), Ferran havia maniobrat per a que el coronessin rei de Castella i de Lleó. Però, en canvi, les oligarquies castellanolleoneses l’havien acomiadat amb una cita que quedaria per a la història:Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”. I en el lloc de la difunta Isabel, havien situat Joana (els dos germans grans que la precedien —Isabel i Joan— havien mort prematurament) i el seu espòs Felip. Segons alguns investigadors, Ferran hauria tramat l’enverinament del seu gendre, i hauria fabricat el fals diagnòstic de bogeria de la seva filla; amb el propòsit d’incapacitar-la; i obligar les corts castellanolleoneses a proclamar-lo rei.