Tal dia com avui de l’any 1441, fa 580 anys, moria a Segovia (Corona castellanolleonesa), Blanca d’Évreux, reina titular de Navarra. Blanca havia nascut a Pamplona l’any 1385 i, a la mort del seu pare Carles III d’Èvreux (1424), havia heretat la corona navarresa. Amb anterioritat havia estat casada (1402-1409) amb l’infant Martí, més conegut com Martí el Jove, hereu al tron de la Corona catalanoaragonesa i darrer hereu de la nissaga comtal catalana Bel·lònida. Durant el matrimoni Blanca i Martí havien engendrat una criatura, Martí, cridat a ser comte-rei catalanoaragonès i rei navarrès, que moriria prematurament (1407) i no sobreviuria ni al seu pare (mort el 1409), ni al seu avi Martí I, comte-rei de la Corona catalano-aragonesa (mort el 1410).

La mort de Martí el Jove (1409) va convertir Blanca en una de les reines més disputades d’Europa. Les cancelleries de París, de Barcelona, i de Toledo; van esmerçar grans esforços per a aconseguir el matrimoni de Blanca amb un infant de les seves respectives cases reials; amb el propòsit d’annexar el regne navarrès als seus dominis. Finalment, el 1420, i després d’unes intenses negociacions que havien de garantir la independència del regne navarrès, Blanca va accedir a casar-se amb Joan de Trastàmara, segon fill del difunt comte-rei Ferran (primer Trastàmara al tron de Barcelona), germà petit d’Alfons, en aquell moment comte-rei de la corona catalanoaragonesa.

Alfons moriria sense descendència (1458) i seria succeït pel seu germà petit Joan, espòs de Blanca, i que des del 1424 era rei consort de Navarra. L’ascens al tron de Joan (1458), va complicar enormement les relacions entre les cancelleries de Barcelona i de Pamplona. Blanca ja era morta, i el seu fill primogènit Carles de Viana, no havia estat coronat perquè Joan (que exercia la regència) ambicionava incorporar el regne navarrès a l’edifici polític catalanoaragonès. No obstant això, ni l’assassinat de Carles (1461); ni la lluita pel poder de les germanes del de Viana, no van facilitar l’objectiu de Joan. Navarra seria incorporada a l’edifici polític hispànic després d’una guerra de conquesta (1512) liderada per Ferran el Catòlic, fill de Joan i germanastre de Carles de Viana.