Tal dia com avui de l’any 1640, fa 381 anys, en el context de la Revolució dels Segadors (1640) i de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59); el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial de René de Voyer de Paulmy d’Argenson, enviat especial de la monarquia francesa al Principat, sol·licitant al Consell de Cent (el govern municipal de la ciutat de Barcelona) la restitució del tresor del monestir, que poc abans, davant el perill d’assalt de les tropes hispàniques, el mateix abat havia deixat en custòdia a les institucions polítiques del país.
Aquestes pràctiques eren molt habituals en aquella època. Els exèrcits que combatien en territori enemic —la monarquia hispànica havia declarat la guerra a Catalunya l’1 de setembre anterior— es lliuraven al saqueig sistemàtic de masos, pobles, viles i ciutats; especialment dels edificis religiosos que contenien objectes valuosos. Malgrat l’amenaça d’excomunió que pesava sobre els capitostos militars que consentien aquestes pràctiques, els exèrcits hispànics (anomenats Tercios) ho portaven a terme sovint, en moltes ocasions com a bestreta pels salaris pendents de cobrament.
Aquesta missiva també revela que en aquell moment, els governs català i francès havien culminat les negociacions del pacte d’aliança política i militar contra el rei hispànic Felip IV, iniciades secretament el setembre anterior. En aquell pacte, la monarquia francesa es comprometia a reforçar l’Exèrcit de Catalunya amb uns quants milers d’efectius d’infanteria i de cavalleria per fer front als Tercios hispànics del marqués de Los Vélez, que havien iniciat la invasió del Principat a sang i foc i havien convertit el trajecte entre Tortosa i Tarragona en un camí de desolació i de mort.