Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context del primer any posterior a l’ocupació franquista de Catalunya i conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es produïa el misteriós atropellament mortal d’un espia que, durant el conflicte, havia estat un informant dels rebels infiltrat a Catalunya. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 03/08/1940) ho va publicar en una discreta nota a la pàgina “Vida de Barcelona”.
Aquella discreta nota, titulada “Muerte de un camisa vieja”, deia: “Ayer, en la Avenida de José Antonio (Gran Via de les Corts Catalanes), halló muerte víctima de un atropello automovilístico Primitivo de Miguel Tapias, camisa vieja sublevado (?) el 18 de julio, agente en zona roja, que sufrió persecución por su amor a España. Era delegado del subsector del Distrito II de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”. Aquella nota no feia esment de cap detenció, ni de l’obertura d’una investigació.
Aquell misteriós atropellament (la premsa no utilitza els termes “assassinat” o “homicidi”, ni apunta cap a la possibilitat d’un atemptat o d’un simple accident) es va produir en un especial context de depuració dins el bàndol franquista; que tenia el seu origen en els primers mesos del conflicte civil, quan la Junta de Burgos (el govern colpista) havia promulgat el decret d’unificació de totes les forces polítiques i sindicals adherides al bàndol rebel en el Movimiento Nacional (19/04/1937).
Els falangistes més radicals s’havien resistit a perdre la seva identitat i el general Franco ho havia resolt amb la detenció, judici i condemna a mort (commutada per cadena perpètua) del seu líder Manuel Hedilla Larrey (juliol de 1937), successor del fundador Primo de Rivera. En aquella operació de desarticulació havien estat detinguts i empresonats —“por rojos”— uns 600 falangistes radicals (partidaris de no acatar el decret de Franco), que, reveladorament, eren anomenats “camisas viejas”.