Tal dia com avui de l’any 1706, fa 315 anys, el rei hispànic Felip V ordenava el trasllat urgent de la cort a Burgos. Aquella mesura venia motivada per la imminent entrada de l’exercit austriacista a la capital hispànica. El mateix dia que el Borbó fugia de Madrid, un exèrcit angloportuguès, comandat per Antonio Luis de Sousa —marqués das Minas— entrava a Madrid per l’oest; i un exèrcit anglocatalà, comandat per Carles d’Habsburg, ho feia per l’est. El cos de l’exèrcit català estava format pels Miquelets, unitats d’infanteria lleugera integrades per voluntaris.
Segons la historiografia espanyola, el poble de Madrid va reaccionar amb fredor a l’entrada de Carles d’Habsburg. En aquell moment, la immensa majoria dels cent mil habitants de la “villa y corte” vivien dedicats a donar servei a l’aparell funcionarial i cortesà de l’estat; que havia fugit a la carrera seguint els Borbons, i van interpretar aquell canvi de règim com una amenaça al seu sistema. També la historiografia espanyola relata que a les tavernes de Madrid es van produir diversos enfrontaments entre paisans de la ciutat i miquelets catalans, que en alguns casos van resultar en morts.
En el moment en què es va produir la fugida de Felip V, el bàndol borbònic es trobava en situació de reculada. El duc de Marlborough havia derrotat, repetidament, els francoespanyols, i Felip V ja no conservava la possessió de cap plaça als Països Baixos. D’altra banda, els austríacs i els piemontesos havien fet el mateix a les places hispàniques del nord de la península italiana. I els catalans havien expulsat els borbònics del Principat, havien acollit el desembarcament de les tropes austriacistes de la Mediterrània, i havien proclamat Carles d’Habsburg comte de Barcelona.