Tal dia com avui de l’any 1906, fa 113 anys, moria assassinat a Torrejón de Ardoz (Madrid) el militant anarquista Mateu Morral i Roca (Sabadell, 1879), que tres dies abans havia atemptat contra els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia. El 31 de maig anterior, a les 13.55 hores, Morral havia llançat una bomba Orsini de fabricació casolana ―des d’un balcó de la pensió on estava allotjat― contra la carrossa reial, que desfilava pel carrer Major de Madrid. Quan es va produir aquell atemptat, Alfons XIII i Victòria Eugènia acabaven de contraure matrimoni a l’església de San Jerónimo el Real (al carrer de Moreto) i es dirigien al Palau Reial (al carrer de Bailén).

La bomba de Morral, llançada des d’un tercer pis, es va desviar del seu objectiu en impactar contra la línia elèctrica del tramvia. L’artefacte va caure sobre el públic que estava situat davant de la pensió (carrer Major, 88 ―actualment, 84―). Els reis van sortir il·lesos; però, en canvi, l’explosió de l’artefacte provocaria la mort de vint-i-cinc persones (quinze militars i deu civils) i ferides de diversa consideració a més de cent. Segons la investigació policial, en les hores immediatament posteriors, Morral es va ocultar a la redacció del setmanari satíric, republicà i anticlerical El Motín (llavors situada al carrer Alberto Aguilera, 54; i dirigida pel prestigiós periodista José Nakens).

Segons el sumari de la causa 220/1906 (que investigaria la seva mort), passats tres dies de l’atemptat, Morral apareixeria prop de l’estació de ferrocarril de Torrejón de Ardoz esperant el tren que l’havia de transportar a Barcelona. Segons el mateix sumari, Morral va aixecar sospites entre el personal i la clientela de la Venta de los Jaireces (on s’havia aturat a dinar) pels seus modals refinats i el seu fort accent català que no es corresponien amb el seu vestuari. Van avisar Fructuoso Vega, guarda de seguretat d’una finca propera que, segons investigacions posteriors, es revelaria que era un dels indrets habituals de cacera de Romanones, llavors ministre de Governació.

El que va passar a partir del moment en què, sempre segons la causa, Vega es va endur Morral detingut, ha estat objecte d’un intens debat. Segons la causa judicial, Morral, camí del quarter de la Guàrdia Civil, es va escapolir del guarda i es va suïcidar amb la seva pròpia arma. Però, en canvi, la investigació forense moderna (formada per un comitè d’experts en medicina legal encapçalat per la doctora María del Mar Robledo, de la Universitat Complutense de Madrid) contradiu totalment les versions policial i judicial, i afirma que els orificis de bala al cos de Morral són incompatibles tant amb un tret disparat per la pròpia víctima, com amb el calibre de l’arma de la víctima.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Test 60. Els primers comtats catalans. Calendari pagès (818). Abadia de Sant Pere. Salzburg.
test d'història Els primers comtats catalans Marc Pons
Míriam Díez
Opinió Puresa Míriam Díez