Tal dia com avui de l’any 1911, fa 109 anys, naixia a Igualada (Anoia) Maria Teresa Sàbat i Salinas, que en el decurs de la seva vida seria una de les personalitats més destacades del món de la cultura catalana.
Però amb l’ocupació franquista de Catalunya, l’any 1939, es va haver d’exiliar amb el seu marit, l’advocat catalanista Pere Puig i Quintana. La història entre Sàbat i l’Institut comença, precisament, el 1943, al retorn de l’exili. En aquell moment, la duríssima repressió política i cultural franquista i el tràgic paisatge social i econòmic de la postguerra feien impossible qualsevol iniciativa de recuperació de la catalanitat.
Però el matrimoni Puig-Sàbat, lluny de desanimar-se, va esmerçar tots els seus esforços i tots els seus recursos econòmics en la recuperació de l’activitat de la institució. La seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme, havia estat confiscada pel règim franquista.
Maria Teresa Sabat va crear una xarxa formada per habitatges particulars que, de manera clandestina, van impulsar la continuïtat de la institució. En aquella tasca va comptar amb el suport d’importants personalitats de la vida econòmica catalana, com Félix Millet o Maurici Serrahima; i, conjuntament, van crear l’entitat clandestina Benèfica Minerva, que reunia l’Institut d’Estudis Catalans, Estudis Universitaris Catalans i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, il·legalitzades pel règim franquista després de l’ocupació del país.
L’any 1982, l’Institut d’Estudis Catalans va recuperar la seva històrica seu al carrer del Carme. S’havia travessat el difícil túnel de la dictadura franquista, i la institució s’obria a un futur nou i prometedor que no hauria estat possible sense el compromís de Maria Teresa Sabat.