Tal dia com avui de l’any 1530, fa 491 anys, a Malines (llavors Països Baixos hispànics i actualment Bèlgica), moria Margarida d’Habsburg i de Borgonya, que el 1497 havia estat casada amb Joan d’Aragó i de Castella, fill primogènit i hereu dels Reis Catòlics. Joan i Margarida van ser casats el 3 d’abril de 1497 a Burgos (Corona castellanolleonesa), però aquella unió ―que encarnava un ambiciós projecte polític promogut per la cancelleria hispànica― va acabar prematurament per la sobtada i inesperada mort del flamant espòs, tan sols sis mesos després de les noces (4 d’octubre de 1497).

Margarida d’Habsburg era filla de Maximilià, arxiduc independent d’Àustria, i de Maria de Borgonya, comtessa independent de Borgonya i de Flandes. Des del moment del seu naixement (1480), havia estat convertida en una peça estratègica del gegantí tauler polític europeu de l’època. Després d’un tracte fallit entre les cancelleries austroborgonyona i francesa, va entrar en joc la diplomàcia hispànica, que aconseguiria negociar amb èxit un doble matrimoni: Joan amb Margarida i Felip (anomenat el Bell i germà de Margarida) amb Joana (mal anomenada la Boja i germana de Joan).

La inesperada mort de l’hereu Joan va causar una forta commoció en la cancelleria hispànica. Si bé és cert que Joan patia tuberculosi, entre els cenacles cortesans hispànics va córrer la brama ―més o menys justificada― que la nimfomania de Margarida hauria accelerat la malaltia de Joan i hauria precipitat la seva mort. La desaparició de l’únic fill mascle dels Reis Catòlics alterava notablement els plans de la monarquia hispànica: el nou hereu hauria de sortir d’una de les germanes del difunt Joan, i el patrònim Trastàmara quedava condemnat a desaparèixer, com efectivament seria així.

Després de la mort de Joan (1497), els Reis Catòlics van ordenar que Margarida fos retornada a la casa paterna i la dignitat d’hereva de la monarquia hispànica va recaure en Isabel d’Aragó i de Castella (casada amb un Avís de la casa reial portuguesa). Però la mort també prematura d’Isabel (1498) va obligar els Reis Catòlics a nomenar hereva Joana (casada amb Felip el Bell). Aquesta parella engendraria la criatura que acabaria heretant el conglomerat hispànic: Carles de Gant (1500). La seva coronació (1518) posava fi a la nissaga Trastàmara i inaugurava la nissaga Habsburg hispànica.