Tal dia com avui de l’any 1918, fa 100 anys, la sessió plenària de la Mancomunitat de Catalunya ―presidida per Josep Puig i Cadafalch, de la Lliga Regionalista― aprovava la constitució d’una ponència ―formada per diputats de totes les forces polítiques representades― que hauria de redactar i presentar el projecte d’Estatut d’Autonomia abans del 10 de gener de 1919. Aquell projecte enfilava la recta final de les aspiracions de la Mancomunitat, creada l’any 1914 com un organisme preautonòmic, que havia de culminar amb la recuperació de l’autogovern de Catalunya ―liquidat pel primer Borbó hispànic l’any 1714― adaptat a la nova realitat dels temps.

La premsa de l’època destaca que la gran majoria de les forces polítiques representades en aquella sessió van aplaudir aquella iniciativa. Des de la Lliga Regionalista (llavors el partit hegemònic a Catalunya) fins als carlins tradicionalistes, passant pels socialistes i els republicans. La intervenció més aplaudida seria la del diputat Ramon d’Abadal i Calderó (de la Lliga Regionalista) que va proclamar: “Catalunya vol i aconseguirà l’autonomia. El Consejo Permanente (l’òrgan consultiu del govern espanyol) ja pot jutjar què és el que vol Catalunya, i que el patriotisme inspira els nostres actes, i que estem disposats a sacrificar tot interès personal”.

Els únics que van manifestar certs inconvenients van ser els representants dels partits dinàstics. La premsa de l’època revela que el diputat Veciana ―del Partit Conservador espanyol de Dato― va manifestar “que abans d’adoptar acords de violència, ho reflexionessin molt”; i que el diputat Cussí ―del Partit Liberal espanyol de Romanones― va manifestar “que era partidari de fugir de situacions violentes i que calia que la comissió extraparlamentària de les Corts espanyoles es pronunciés”. En canvi, el diputat tradicionalista Junyent ―del Partit Carlí espanyol― va proclamar “que Catalunya havia d’anar, sense embuts, a la consecució dels seus ideals”.

Aquell projecte d’Estatut no passaria la votació de les Corts espanyoles (28 de gener de 1919). Segons la premsa de l’època, durant la sessió parlamentària, els diputats dels partits dinàstics ―que havien fabricat un clima social radicalitzat contra el projecte estatutari català― van insultar i esbroncar els representants catalans. Aquell projecte tampoc comptaria amb el suport del rei Alfons XIII i seria llavors quan Francesc Cambó, d’ideologia monàrquica i un dels polítics destacats de la Lliga Regionalista i que havia defensat el projecte davant les Corts espanyoles, pronunciaria la històrica frase: “Monarquia? República? Catalunya!”.