Tal dia com avui de l’any 1707, fa 311 anys, es lliurava la batalla d’Almansa —als afores d’aquesta vila castellana— que enfrontava els exèrcits de l’aliança borbònica de les Dues Corones i l’aliança anti-borbònica de la Haia i que seria una de les més decisives de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Per la banda de l’aliança borbònica, la Corona de Castella i el regne de França hi van desplaçar quasi 30.000 efectius, dividits entre 20.000 soldats de peu i d’artilleria i quasi 10.000 de cavalleria. I per la banda dels aliats internacionals, la Corona d’Aragó, l’arxiducat d’Àustria i els regnes d’Anglaterra, dels Països Baixos i de Portugal hi van concentrar quasi 25.000 efectius formats per 17.000 soldats d’infanteria i d’artilleria i 6.000 de cavalleria.
Aquella decisiva batalla, que es va lliurar sobre un front de més de sis quilòmetres de longitud, duraria escassament dues hores i es decantaria pel bàndol borbònic, en bona part per la superioritat numèrica dels efectius de cavalleria i també per la pèssima estratègia que havia plantejat el comandament aliat, dirigit en aquella ocasió pel comte de Galway i pel marquès de Das Minas. La cavalleria borbònica, que venia d’uns dies de repòs, es va mostrar més àgil i incisiva i va trencar el flanc central de l’atac aliat format bàsicament per la infanteria. Quan la cavalleria aliada, repartida entre els flancs dret i esquerra va rectificar la seva posició per auxiliar el flanc central, ja era tard i el front estava fragmentat en dues parts desorganitzades i parcialment en desbandada.
Representació de la batalla d'Almansa / Font: Universitat de València
Aquella batalla es va saldar amb importantíssimes pèrdues per al bàndol aliat. Els borbònics, dirigits pel duc de Berwick —que sis anys més tard sotmetria Barcelona a un setge salvatge (1713-1714)— van tenir 3.000 baixes (el 10% dels seus efectius), però en canvi van causar 6.000 baixes al bàndol aliat i van capturar 5.000 presoners (el 45% dels seus efectius). La batalla d’Almansa tindria uns efectes devastadors pel regne de València. Les seves ciutats, que havien restat desprotegides per l’acumulació d’efectius a Almansa, van ser literalment arrasades pels borbònics. Xàtiva, Alcoi, Dènia, Alacant i Vila-real serien carbonitzades; i a València ordenarien arrencar totes les referències públiques a la senyera “para que olviden para siempre que en otro tiempo fueron libres”.